Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a les cures pal·liatives i a viure amb dignitat el procés de la pròpia mort...

Malgrat que el Tribunal Constitucional no reconeix el dret a la pròpia mort com a dret fonamental ni la plena disposició de cada persona sobre la vida (STC 120/1990, de 27 de juny de 1990 ), l'Estatut sí reconeix com a dret estatuari la utilització dels mitjans que redueixin el patiment del malalt, encara que això porti a escurçar el seu temps de vida. En concret, l’article 20 de l’Estatut d’Autonomia indica que “totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort”. Al seu torn, al mes de juliol de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 795/XI, on s'acordà presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de reforma de la Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi penal, de despenalització de l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi. Finalment, la Carta de Drets i deures del ciutadà en relació amb la salut i l'atenció sanitària (2015) preveu el dret a viure el procés final de la vida d'acord amb el concepte de dignitat. MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET [En l’àmbit de les cures pal·liatives] 1. Protegir els drets de les persones malaltes terminals i afavorir l'organització de les cures pal·liatives, l'avaluació de la pràctica de la sedació i atendre les demandes de necessitats espirituals. 2. Fomentar el Document de Voluntats Anticipades (DVA) mitjançant la difusió general de la seva necessitat i, en particular i a nivell de CAPs, donant informació des de la quotidianitat de la salut i, quan calgui, resolent dubtes i ajudant a complimentar-lo. 3. Prendre en consideració la voluntat de la persona malalta o, en cas que no sigui possible, informar de les possibles voluntats anticipades manifestades a familiars o persones properes. 4. Formar adequadament i facilitar l'accés al suport emocional per als professionals que treballin en les unitats de pal·liatius. 5. Desenvolupar estratègies de suport a les famílies i persones cuidadores dels malalts terminals en l'última etapa de la seva vida. 6. Dotar millor els PADES a domicili: fer-los actius per a cada dia de la setmana i estendre’ls arreu i per a tot tipus de població, incloent-hi la pediàtrica. 7. Dotar d’Unitats de Cures Pal·liatives en les institucions d’aguts, però també de crònics i de Residències de Gent Gran. 8. Augmentar la formació en actituds i habilitats de professionals de qualsevol especialitat en situacions de proximitat de la mort, per tal d’evitar-ne tractaments fútils i per actuar amb eficàcia contra els símptomes molestos i fins a la sedació quan sigui necessària 9. Recolzar els Comitès d’Ètica Assistencials (CEAs) per ajudar a prendre decisions en aquestes circumstàncies 10. Fer constar com a objectiu prioritari el lluita contra el sofriment en les institucions: defensar “l’Hospital sense dolor” i sense aferrissament en actuacions 11. Avaluar com és l’ajuda donada als ciutadans que moren en les institucions. En aquest sentit, cal una auditoria de les UCI de tot el territori per tal de saber quins recursos s’hi destinen, quins pacients s’hi acull i quines patologies s’hi tracten. 12. Promoure l’esmena de la darrera reforma de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica, que, en introduir que el representant ha de “vetllar per la vida i la salut del malalt”, representa un greu perill d’involució pels ciutadans malalts al final de la vida amb poca capacitat per decidir i que preferien ja renunciar als tractaments vitals a partir d’un cert moment. En aquest mateix sentit, que el Parlament de Catalunya legisli, per tal de modular-ho amb una modificació de la llei catalana 21/2000 que, quan es diu “vida, la Llei no es refereix exclusivament a la biològica”, i que “salut inclou sobretot no patir”. [En l’àmbit de l’acompanyament en el final de la vida, l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi] 13. Garantir que l’atenció durant el procés de final de vida arribi a totes les persones que es trobin en aquesta situació, independentment del lloc on es trobin, la patologia que pateixin i la seva edat. A aquest efecte 13.1 Crear la figura d’un professional per canalitzar les necessitats de les persones en processos de final de vida, amb especial atenció a les persones en situació de vulnerabilitat. 13.2 Crear un sistema d’acompanyament al final de la vida que incorpori la coordinació entre operadors sanitaris, serveis socials, comunitat i associacions 13.3 Dotar d’establiment dignes per a morir-hi, confortables, íntims, amb acompanyament, per aquelles persones que no ho puguin fer a les seves llars. En aquesta línia, crear places específiques de final de vida a hospitals, residències i centres sociosanitaris i dotar-les adequadament; potenciar llars hospice com a institucions especialitzades en el final de la vida; i facilitar l’habitatge cooperatiu i el cohabitatge senior. 14. Treballar a la comunitat els temes de vellesa, malaltia i mort com a fets naturals perquè deixin de constituir un tabú cultural, incloent-hi amb campanyes de difusió i sensibilització que donin a conèixer els drets i deures dels pacients en el procès de final de vida. 15. Promoure la modificació de l'art. 143 del Codi penal, als efectes de despenalitzar la conducta dels professionals sanitaris que ajudin a morir a les persones que es trobin en situació de malaltia irrecuperable. 16. Juntament amb la despenalització d'aquesta conducta, el Legislador català hauria de regular el suïcidi mèdic assistit i l'eutanàsia en determinats supòsits, tenint en compte les recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya. Aquesta legislació hauria de contemplar també la llibertat del professional i el seu dret a la objecció de consciència prèvia. 17. Facilitar que les persones que prenen la decisió de morir a través d’eutanàsia o suïcidi assistit puguin fer-ho acompanyades de les seves famílies. 18. El control de la qualitat en que es porta a terme suïcidi assistit o eutanàsia, hauria de recaure en un organisme independent i plural que actués ex-post i fos creïble per la societat. 19. Corregir el Codi-Suïcidi avui vigent a Catalunya, per matisar els motius, i no considerar tot intent com a signe de malaltia sinó potser com a decisió lúcida que, com a mínim, convé esbrinar i respectar. 21. Donar formació ètica, jurídica i tècnica als professionals sanitaris davant d’aquesta nova tasca que, encara que no fa més que completar el seu deure de fer costat al malalt fins al final i de no abandonar-lo en el seu dolor, requereix un recolzament explícit. #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a un consum responsable i respectuós amb els drets humans

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET [Mesures administratives] 1) Modificar del Codi de consum de Catalunya per: 1.1) Incloure explícitament el respecte als drets humans en la definició de consum responsable. 1.2) Reconèixer expressament el dret a un consum responsable i respectuós amb els drets humans. 1.3) Tipificar com a infracció la comercialització de béns i serveis que comportin una vulneració dels drets humans en tots els processos de producció, comercialització i adquisició. 2) Aprovar un pla o estratègia de foment del consum responsable per part del Govern de la Generalitat. 3) Transformar l’Agència Catalana del Consum i els serveis comarcals i municipals en veritables pols de formació i educació en consum responsable i drets humans. [Mesures operatives] 1) Adoptar mesures que permetin integrar els drets humans i el consum responsable en les polítiques i els procediments de les empreses, i en particular que les empreses: 1.1) Revisin les seves polítiques des d’una òptica de protecció dels drets humans i/o de consum responsable de manera integral i transversal. 1.2) Facin estudis d’impacte sobre els drets humans i/o el consum responsable en tots els processos i les operacions. 1.3) Aprovin codis de conducta sobre el consum responsable i el respecte dels drets humans. 1.4) Implementin un sistema de traçabilitat i una etiqueta sobre el consum responsable i el respecte dels drets humans. 2) Fer un control de la informació relativa als processos de producció, comercialització i adquisició de béns i serveis per comprovar que efectivament respecten el principi de consum responsable. 3) Promoure, l’Escola de Consum de Catalunya, plans formatius específics en consum responsable, consum i drets humans i obligacions de les empreses. 4) Promoure la creació d’espais, la realització de campanyes i la difusió d’informació sobre el consum responsable i els drets humans a mitjans de comunicació públics i privats. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret al treball

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET Les propostes que es detallen a continuació s’han d’abordar des de la lògica de “reconstitucionalització” dels drets laborals per a garantir els principis de l’Estat social ja previst a la pròpia Constitució. Així, seria necessari reformar la Constitució per tal de reforçar i elevar el rang dels drets laborals i reconèixer el dret al treball com element essencial de la condició de ciutadania. Entretant, i per tal de contrarestar les diverses reformes laborals, es podria elaborar una carta de Drets dels treballadors i treballadores que reforci i informi la normativa que fixa la regulació de les relacions de treball. [Protecció, qualitat i igualtat del dret al treball] 1) Ratificar la revisió de la Carta social Europea i adherir-se al Protocol que permet al Comitè Europeu de Drets Socials avaluar-ne el grau d’aplicació. 2) Ratificar el Conveni 189 de la OIT sobre treball domèstic. 3) Millorar la protecció social de les persones desocupades: 3.1) Garantir la funció de substitució del salari de la prestació d’atur contributiva a través d’incrementar-ne els percentatges i els topalls de la quantia mensual així com d’allargar-ne la durada (mínim sis mesos i màxim tres anys). 3.2) Garantir que les persones de més de cinquanta anys beneficiàries de la protecció social per desocupació puguin cotitzar per jubilació i garantir que les persones autònomes de més de cinquanta-cinc anys tinguin un règim jurídic similar al dels treballadors/es per compte d’altri. 3.4) Agilitzar i fer efectiva la Llei de Renda Garantida de Ciutadania. 3.5) Individualitzar l’atenció a les persones en situació de recerca de feina, especialment dels col·lectius amb més dificultats, i augmentar els recursos dels serveis públics d’ocupació. 4) Integrar la Formació Professional inicial i per a l’ocupació: 4.1) Reforçar el dret a la formació en el treball i la relació de la formació professional amb la realitat de l’empresa. 4.2) Promoure la inclusió en la negociació col·lectiva i la participació de les organitzacions empresarials i sindicals en el govern de les polítiques de Formació Professional. 4.3) Articular la Formació Professional Dual a través de la contractació laboral derogant el RD 1529/2012 i establint mesures per evitar el frau i l’explotació laboral. 5) Impulsar i promoure el Tractat Vinculant sobre Empreses Transnacionals i Drets Humans de l’ONU. 6) Impulsar un centre de vigilància d’empreses presents a Catalunya que operen a l’exterior. 7) Dotar de caràcter representatiu el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible. 8) Modificar la legislació per tal de: 8.1) Causalitzar la contractació, combatre el frau i desincentivar la contractació temporal. 8.2) Evitar l’ús fraudulent de la subcontractació. 8.3) Universalitzar els Plans d’igualtat a les empreses i establir la figura de responsable sindical d’igualtat a l’empresa. 8.4) Combatre la bretxa salarial i la violència de gènere mitjançant mesures efectives. 8.5) Abordar els efectes de les noves tecnologies sobre les relacions laborals i, en especial, les formes d’economia de plataforma i col·laborativa. 8.6) Fer efectiu el dret al descans a través de garantir el dret a la desconnexió un cop acabada la jornada laboral. 8.7) Reforçar el caràcter vinculant de les clàusules socials de caràcter laboral en la normativa de contractació pública i derogar l’actual Llei de desindexació. [Salut en el treball] 9) Millorar la salut en el treball a través de: 9.1) Incidir en la qualitat de l’ocupació i la participació dels treballadors/es en qüestions d’organització del treball. 9.2) Revisar el model de mútues d’accidents de treball per tal de reforçar-ne el caràcter públic i augmentar els control de la seguretat social i millorar la participació dels representants sindicals. 9.3) Reforçar la independència dels serveis de prevenció. 9.4) Abordar la prevenció de riscos laborals amb perspectiva de gènere i el debat de la conciliació personal i/o familiar. [Llibertat sindical i defensa del treballador] 10) Garantir el dret de vaga i la llibertat sindical a través de: 10.1) Revisar o derogar l’article 315 del Codi Penal i els articles de la Llei de seguretat ciutadana que col·lideixen amb l’exercici dels drets fonamentals. 10.2) Acordar, en situació d’absència de conflicte, els serveis mínims sectorials per a les convocatòries de vaga entre el Govern i les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. 11) Reconèixer la legitimitat de les organitzacions sindicals i empresarials que ostentin el caràcter de més representatives a exercir el dret a la concertació i al diàleg social promovent els marcs que permetin fer-ho efectiu en les qüestions de transcendència socioeconòmica. 12) Promoure i impulsar convenis de col·laboració entre les organitzacions sindicals catalanes i les d’altres països per tal de realitzar i fer el seguiment dels drets humans laborals i contribuir a consolidar les confederacions sindicals internacionals. 13) Establir l’obligatorietat de les Memòries de responsabilitat social corporativa, amb participació dels representants dels treballadors/es. 14) Garantir la tutela judicial efectiva a través de: 14.1) Modificar els articles de la Llei processal i de la Jurisdicció Social que dificulten la tutela judicial efectiva. 14.2) Reformar l’actual Llei concursal per tal de d’afavorir preferencialment els treballadors i establir l’obligatorietat de la continuïtat de l’empresa quan aquesta sigui rendible. 14.3) Formar els jutges d’acord amb els estàndards internacionals de protecció dels drets humans. 15) Modificar la legislació laboral per tal de: 15.1) Fer prevaldre el conveni sectorial sobre el d’empresa i recuperar la ultraactivitat dels convenis. 15.2) Garantir i dotar de força vinculant la negociació col·lectiva al sector públic i a les administracions públiques. 15.3) Garantir una protecció efectiva contra l’acomiadament sense causa a través de: augmentar les indemnitzacions; recuperar els salaris de tramitació; ampliar els supòsits de nul·litat i conseqüent readmissió; garantir la readmissió en tot cas a situacions o col·lectius específics; del dret a la readmissió o acomiadament amb indemnització en cas de la seva improcedència. [Explotació laboral, treball forçós i treball irregular] 16) Augmentar els efectius de la Inspecció de Treball d’acord amb els estàndards de l’OIT i reforçar la lluita contra el frau en la contractació temporal i a temps parcial i contra les formes de treball irregular i l’explotació laboral. 17) Adoptar les següents mesures per combatre l’explotació laboral: 17.1) Endurir les penes de les societats mercantils o empresaris que trafiquen amb persones o les exploten laboralment. 17.2) Sensibilitzar a la societat respecte de les situacions d’explotació laboral, en especial el treball domèstic. 17.3) Donar suport a les víctimes d’explotació laboral i a qui ho denunciï. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a una ciutat harmoniosa i sostenible

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) Participació en matèria urbanística 1.1) Preveure un programa de participació que permeti un debat i diàleg autèntics i aportar experiències als participants; i també la programació de tallers participatius adreçats de manera particular als col·lectius més vulnerables, a banda de les sessions mixtes que es duguin a terme. 1.2) Fer les sessions participatives i tallers a llocs accessibles i en diferents franges horàries, a més d’oferir serveis de guarderia i d’atenció a les persones dependents. 1.3) Acordar suficient publicitat de les sessions i de les facilitats creades per participar-hi. 1.4) Oferir informació clara, entenedora i explicativa, especialment en l’àmbit urbanístic. 1.5) Assumir el compromís de valorar de manera sincera i honesta totes les aportacions i motivar-ne la inclusió en el projecte o no. 1.6) Garantir que durant la tramitació del pla es pugui accedir en tot moment i de manera telemàtica a la documentació. 1.7) Convocar el tràmit d’informació pública fora dels períodes de vacances per no dificultar l’organització ciutadana. 1.8) Garantir l’accés a la documentació del pla aprovat inicialment a qualsevol persona, encara que hagi finalitzat el tràmit d’informació pública. 1.9) Reforçar la transparència i la participació de les administracions locals i dels particulars afectats en l’adopció de plans territorials. 1.10) Reforçar la transparència i la participació en l’adopció de plans d’ordenació urbana municipals per mitjà de programes de participació ciutadana i consells assessors. 1.11) Publicar la declaració ambiental estratègica abans de l’aprovació provisional o definitiva del pla. 2) Pressió urbanística sobre el territori 2.1) Garantir que el creixement urbanístic respon a una demanda real i verificada per mitjà de la deguda motivació del planejament, i també per mitjà de la revisió i actualització de les previsions demogràfiques i les necessitats econòmiques del municipi. 2.2) Adoptar l’opció més prudent i cautelosa, i també la menys perjudicial, davant l’existència d’indicis raonables d’afectacions ambientals, especialment si es tracta de recursos naturals escassos. 2.3) Concedir l’autorització ambiental només quan, després d’una anàlisi en profunditat, es tingui la certesa que l’activitat no produirà efectes perjudicials. Només s’admetran excepcions per raons imperioses d’interès públic de primer ordre. 2.4) Incloure la gestió sostenible i eficient dels recursos en la planificació urbanística. 2.5) Cercar nous instruments per dignificar i dotar de serveis els espais amb dèficits urbanístics. 2.6) Prioritzar la regeneració i rehabilitació dels barris existents, l’emplenament de buits urbans i la compactació de les ciutats. 3) Espais urbans 3.1) Reduir la pressió comercial que afecta la població resident per pacificar la convivència en l’ús dels espais comuns. 3.2) Millorar les condicions dels espais comuns (il·luminació, disseny i mobiliari urbà) sense discriminació per als col·lectius més vulnerables. 3.3) Sancionar les conductes que malmetin la convivència sense estigmatitzar per raons discriminatòries. 4) Mobilitat 4.1) Impulsar l’ús de vehicles no contaminants i adoptar les mesures necessàries per protegir els vianants. 4.2) Millorar el transport públic urbà i garantir la connexió amb els barris més allunyats i amb altres poblacions. 5) Eficiència energètica 5.1) Facilitar l’accés de les persones amb menys recursos a les actuacions de rehabilitació, amb millora de l’eficiència energètica per mitjà de noves formes de finançament. 5.2) Estendre el Codi tècnic de l’edificació a les operacions de rehabilitació o preveure-les a l’hora de determinar les prescripcions. 5.3) Incloure en les ordenances d’edificació municipals sistemes per atenuar els efectes del canvi climàtic a la ciutat. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a l’habitatge

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) Reconèixer el dret a l’habitatge com un dret subjectiu exigible en viaadministrativa i judicial 2) Abordar la problemàtica de l’habitatge de manera coordinada i conjunta entreles administracions públiques i el tercer sector, fent un èmfasi especial a laperspectiva metropolitana que s’ha d’adoptar respecte de la ciutat de Barcelonai de seva rodalia. En especial: 2.1) Aprovar el Pla territorial sectorial d’habitatge per analitzar la situació de l’habitatge i adoptar polítiques estructurals a mitjà i llarg termini. 2.2) Adoptar, a cada municipi, un pla local d’habitatge que permeti analitzar la realitat local en matèria d’habitatge i adoptar les polítiques públiques que corresponguin. 2.3) Assumir i complir el que disposen la Carta-Agenda mundial de drets humans de la ciutat i la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat. 2.4) Promoure una col·laboració més estreta ambel tercer sector, especialment en relació amb la gestió del parc sociald’habitatges, per millorar l’atenció i acompanyament dels col·lectius mésvulnerables. 3) Assolir el mínim del 0,6% del PIB de despesa pública en matèria d’habitatge iestablir prèviament les línies de finançament públic suficients per promourehabitatges socials. 4) Incrementar i millorar l’actual parc d’habitatges socials; en particular: 4.1) Incrementar el parc d’habitatges destinats a polítiques socials fins a assolir un mínim del 15% respecte del total d’habitatges dels municipis que el Pla territorial sectorial d’habitatge defineixi com a municipis d’una forta i acreditada demanda residencial. 4.2) No vendre el parc públic d’habitatges a entitats privades que no tinguin per objecte facilitar l’accés a un habitatge social. 4.3) Establir un termini indefinit de qualificació dels habitatges amb protecció oficial o, almenys, un termini suficient que garanteixi un parc estable d’habitatges i que eviti la patrimonialització de les plusvàlues. 4.4) Promoure l’accés a l’habitatge social en règim de lloguer i de lloguer amb opció de compra 4.5) Determinar la renda del lloguer dels habitatges socials en funció de la situació socioeconòmica de les persones adjudicatàries, prenent en consideració el cost dels subministraments bàsics. 4.6) Formalitzar un contracte social en paral·lel amb l’adjudicació d’un habitatge de protecció oficial per fomentar la inserció laboral i garantir l’acompanyament social. 4.7) Establir reserves d’habitatges per fomentar l’accés a habitatges socials a les persones i col·lectius més vulnerables, i també introduir una perspectiva de gènere en l’accés a l’habitatge social. 4.8) Incentivar la concertació de la promoció d’habitatges protegits amb la iniciativa privada. 4.9) Exigir la destinació obligatòria com a lloguer social de part del parc immobiliari de què disposen les entitats financeres. 4.10) Incentivar l’exercici del dret de tanteig i de retracte per part de l’Administració per incrementar el parc d’habitatges socials. 4.11) Promoure l’ús per part de l’Administració dels instruments legals que preveu la normativa urbanística per incrementar el parc d’habitatges socials i frenar l’especulació urbanística. 4.12) Garantir un control públic més alt perquè aquests habitatges efectivament siguin destinats a residència habitual i permanent. 4.13) Disposar d’un inventari actualitzat de l’estat d’ocupació dels habitatges socials. 5) Vetllar perquè en matèria urbanística: 5.1) Les remodelacions i regeneracions urbanes repercuteixin en el benestar de la ciutadania i en la millora de la qualitat de vida dels residents, de manera que s’evitin l’expulsió com a conseqüència dels processos de gentrificació. 5.2) Es tingui en compte el dret a la ciutat en la planificació urbanística per gaudir d’un dret a l’habitatge en un entorn urbà sostenible. 6) Garantir el dret a l’habitatge amb l’adopció de les mesures socials següents: 6.1) Actuar davant la desocupació permanent d’habitatges de manera injustificada per mitjà del foment del lloguer d’aquests habitatges mitjançant subvencions, beneficis fiscals i programes de cessió. 6.2) Mantenir i potenciar les subvencions públiques per a la realització d’obres de rehabilitació, reforma i adequació d’habitatges. 6.3) Aconseguir una segona oportunitat real i efectiva per garantir el dret a l’habitatge del deutor de bona fe que es trobi en una situació de sobreendeutament relacionat amb l’habitatge habitual. 6.4) Promoure altres formes d’habitatge, com ara la masoveria urbana, la propietat compartida i els habitatges tutelats. 7) Establir un pla de xoc per donar resposta a situacions d’emergènciaresidencial. Aquest pla, com a mínim, ha de preveure: 7.1) Un sistema àgil de valoració i resolució de les situacions d’emergències (màxim d’un mes). 7.2) Els recursos residencials adequats per respondre a la necessitat de reallotjament temporal o urgent. 7.3) La revisió del protocol d’actuació subscrit entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i els col·legis d’advocats i de procuradors per garantir el reallotjament de les persones afectades abans del desnonament. 7.4) La disposició d’un nombre d’habitatges suficient per garantir el reallotjament definitiu de les persones afectades. 8) Millorar el mercat actual d’habitatges de lloguer privat: 8.1) Elaborar una anàlisi del mercat privat d’habitatges de lloguer per aturar la creixent alça de les rendes de lloguer. 8.2) Modificar la normativa per ampliar la duració dels contractes de lloguer. 8.3) Condicionar els beneficis fiscals de determinats arrendadors (per exemple, les SOCIMIS) i l’accés a subvencions públiques a l’establiment de preus de lloguer accessibles. 8.4) Elaborar un estudi rigorós per determinar la incidència dels habitatges d’ús turístic en l’increment dels preus de lloguer i establir la regulació que escaigui. 8.5) Avaluar la possibilitat d’establir normativament limitació en la fixació dels preus de lloguer dels habitatges privats. 9) Fomentar la inclusió social per mitjà de la garantia del dret a l’habitatge: 9.1) Mantenir i potenciar les subvencions públiques per al pagament del lloguer de l’habitatge habitual de les persones més vulnerables. 9.2) Abordar i resoldre l’accés a l’habitatge de les persones sense llar i en situació d’exclusió social. 9.3) Garantir una solució residencial a les persones que no tenen regularitzada la situació legal. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a l’educació

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) Lluita contra la segregació escolar: 1.1) Desenvolupar mesures normatives, com ara un nou decret d’admissió d’alumnat, per desplegar nous instruments per combatre la segregació escolar. 1.2) Desenvolupar mesures actives de planificació de l’oferta de llocs escolars als municipis per combatre la segregació escolar. 1.3) Utilitzar activament els instruments previstos per la normativa com a mesura d’escolarització equilibrada d’alumnat. 1.4) Reforçar el paper dels òrgans de garantia del procés i el control de les irregularitats. 1.5) Promoure pactes locals entre centres dins d’una mateixa zona o municipi per a l’escolarització equilibrada de l’alumnat. 1.6) Desenvolupar mesures per garantir millor la gratuïtat de l’ensenyament i la corresponsabilitat dels centres. 1.7) Desenvolupar mesures més intenses de discriminació positiva i compensatòries als centres amb composició social desfavorida. 1.8) Potenciar els projectes educatius dels centres amb una composició social desafavorida i amb dèficit de demanda. 2) Gratuïtat de l’ensenyament obligatori: 2.1) Incrementar la inversió en beques adreçades a l’alumnat socialment desfavorit fins a nivells equivalents a la mitjana europea. 2.2) Atorgar als centres educatius finançament per al desenvolupament de programes orientats a sufragar les despeses d’escolarització de l’alumnat i que cobreixin les despeses relacionades (llibres de text, material escolar, sortides, colònies escolars, etc.), com a mínim, de les famílies amb dificultats econòmiques. 2.3) Garantir la gratuïtat de l’ensenyament a través dels sistemes de finançament del sistema educatiu (subvencions a centres, concerts, etc.). 3) Educació inclusiva: 3.1) Definir les ràtios de provisió de professionals adequades per a l’atenció d’alumnes amb necessitats educatives especials en règim d’educació inclusiva i les necessitats de suport a l’aula. 3.2) Dotar els centres escolars dels recursos humans necessaris per fer possible l’escolarització d’aquests alumnes en condicions adequades. 3.3) Completar la implantació de les USEE d’acord amb l’estudi de valoració de les necessitats del territori per garantir l’atenció dels alumnes per als quals l’EAP ha indicat aquest tipus d’escolarització. 3.4) Impulsar i finalitzar la reconversió dels centres educatius especials en centres de referència per a les escoles ordinàries com a mecanisme de suport per fer efectiva l’escolarització inclusiva. 3.5) Garantir la inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials a les activitats complementàries i al servei de menjador escolar. 3.6) Garantir l’accés dels infants amb discapacitat a les escoles bressol. 3.7) Assegurar la formació dels docents en l’atenció d’alumnes amb discapacitats i amb necessitats educatives especials per oferir atenció individualitzada i especialitzada. 3.8) Desplegar la normativa en l’àmbit d’activitats complementàries, extraescolars i d’educació en el lleure, a fi de garantir el dret dels infants amb discapacitat a accedir a aquests àmbits en igualtat d’oportunitats. 4) Convivència als centres: 4.1) Millorar la informació i la formació dels centres sobre les directrius i els circuits de coordinació i treball en xarxa per a l’abordatge integral de les situacions d’assetjament i promoure el desplegament efectiu de plans de convivència. 4.2) Millorar la participació i l’escolta dels infants per crear un clima social de cooperació i suport mutu i fomentar mesures de mediació i assessorament entre iguals. 4.3) Garantir l’escolta efectiva de l’infant que pateix una agressió o assetjament, donant-li suport immediat, i prendre les decisions adequades per protegir-lo. 4.4) Garantir una actuació conjunta amb altres serveis, socials i policials, per oferir assistència fora del recinte escolar, especialment en casos de ciberassetjament. 4.5) Dotar l’Administració educativa i els centres de més recursos i formació per conscienciar plenament tota la comunitat educativa sobre el respecte a la diversitat sexual i afectiva. 4.6) Desplegar un pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu. 4.7) Garantir espais de diàleg entre alumnes i docents per aconseguir normalitzar la diversitat afectiva. 5) Equitat i inclusió als centres universitaris: 5.1) Posar en marxa el pla integral de beques que permeti garantir l’equitat efectiva en l’accés i la continuïtat dels estudis universitaris. 5.2) Desenvolupar beques salari adreçades a estudiants dels ensenyaments superiors. 5.3) Aplicar mesures per assegurar que no es perjudica l’accés a la universitat en funció dels estudis de provinença. 5.4) Garantir la difusió i l’aplicació dels protocols existents per atendre les necessitats educatives especials en l’accés a la universitat i per a una adequada inclusió de la diversitat a les universitats catalanes. 6) Participació a l’educació no obligatòria i lluita contra l’abandonament educatiu prematur: 6.1) Garantir que cap alumne quedi exclòs de cap àmbit educatiu per raons econòmiques a través d’incrementar el finançament de l’educació infantil de primer cicle i d’establir sistemes d’ajuts, de bonificacions o de tarifació social als infants de famílies socialment menys afavorides. 6.2) Potenciar l’oferta de formació professional i intensificar l’orientació de l’alumnat cap a aquesta oferta tot garantint condicions d’accés en igualtat d’oportunitats i flexibilitat. 6.3) Ampliar l’oferta de places de programes de formació i inserció (PFI) i altres programes de noves oportunitats per a l’alumnat amb dificultats. 6.4) Desenvolupar i desplegar el model de centre de noves oportunitats. Establir i reforçar les passarel·les entre ofertes formatives i les vies de retorn al sistema educatiu. 7) L’accés al lleure educatiu en condicions d’equitat (vegeu propostes en l’apartat corresponent als drets dels infants) Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina) #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a la salut

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET A Catalunya, cal una nova llei general de salut que posi en valor el sistema públic, universal, integral i integrat, amb objectius de salut individual i col·lectiva, i no només d’atenció a la malaltia. Cal un sistema de salut que no estigui mercantilitzat ni medicalitzat, que no sigui classista ni patriarcal, i que posi l’accent en l’atenció primària i comunitària com a fonament d’una sanitat humanística, amb més equitat, eficiència i sostenibilitat. Cal dissenyar i implementar un pla de salut que tingui en compte, amb els recursos i els objectius adequats, tots els determinants socials de la salut, incloent-hi aspectes ambientals com ara la crisi ecològica i el canvi climàtic, l’ocupació i el treball, i el conjunt de temes socials que conformen l’estat de benestar. També destaca la necessitat de prioritzar la salut en totes les polítiques i reduir les desigualtats en salut, que no haurien de dependre solament del Departament de Salut. Val a dir, però, que l’acompliment d’aquests plantejaments es fa molt difícil amb el finançament insuficient actual. En àmbits sectorials cal destacar: 1) En matèria de polítiques públiques de salut: 1.1) Dissenyar polítiques públiques intersectorials basades en els principis de “salut en totes les polítiques” i “equitat en salut en totes les polítiques”. 1.2) Avaluar, de forma integral, l’impacte en salut i equitat de les polítiques públiques, i també els efectes de com el sector privat afecta la producció de salut i desigualtats. 2) Pel que fa al dret a una assistència sanitària efectiva, humana i amb equitat: 2.1) Garantir l’accés universal a la salut. Això inclou totes les persones que viuen al territori català, persones migrants, documentades o no, i suposa el tancament dels CIE, entre altres mesures. 2.2) Ampliar la cartera de serveis de finançament públic (en odontologia, per exemple) i disminuir progressivament els copagaments, començant per les rendes més baixes. 2.3) Revertir completament les retallades i els seus efectes en matèria de salut i garantir un creixement de la despesa sanitària adequat a les necessitats i els costos creixents de la innovació mèdica. 2.4) Desmercantilitzar hospitals, centres d’atenció primària, i altres serveis de salut i sociosanitaris. 2.5) Fer una major inversió en salut pública, i reduir l’actual abordatge medicalitzador i sovint generador de iatrogènia. 3) En matèria d’atenció primària: 3.1) Incrementar el pressupost i augmentar substancialment el personal, amb bones condicions d’ocupació i treball, i que facilitin la conciliació familiar. 3.2) Augmentar el temps de visita, de manera que sigui suficient per proporcionar una atenció de qualitat i humana. 3.3) Recuperar l’atenció integral i longitudinal a les persones, mantenint i recuperant funcions derivades a altres àmbits. 3.4) Potenciar-ne el reconeixement i les capacitats, incidint sobretot en el procés assistencial i les llistes d’espera, coordinant els serveis socials i sanitaris, i potenciant l’atenció comunitària i la participació ciutadana. 4) En matèria de participació, drets socials i transparència en l’àmbit de la salut: 4.1) Desenvolupar intervencions comunitàries que siguin més participatives, intersectorials i democràtiques, basades en les necessitats i l’evidència científica. 4.2) Garantir la transparència de la contractació pública en l’àmbit sanitari, especialment pel que fa a les subcontractacions i les externalitzacions. 4.3) Revertir l’elevada precarització dels professionals de la salut i dels professionals socials (l’atenció a domicili, per exemple), millorant les seves condicions d’ocupació i de treball. 4.4) Fer un control transparent de les llistes d’espera, amb la dotació dels mitjans suficients i els recursos estructurals que tinguin com a objectiu la seva màxima reducció. 4.5) Garantir un control, un tractament i un accés transparent i democràtic de tota la informació generada sobre la salut i el conjunt de factors i determinants que la generen. 5) Implementar una política nacional de salut integral a Catalunya que permeti: 5.1) Situar, en una visió humana i integrada de la salut i la qualitat de vida, les necessitats sociosanitàries de les poblacions, l’equitat en salut, el coneixement científic, la democràcia participativa i l’avaluació integral de les intervencions polítiques com a fonaments inspiradors d’aquesta política. 5.2) Desenvolupar un pla estratègic de recerca i vigilància sobre les desigualtats i l’equitat en salut que comprengui un sistema d’informació integral i integrat que inclogui els determinants socials de salut, les conductes relacionades amb la salut i l’assistència sanitària i examini sistemàticament tots els eixos de desigualtat. 5.3) Desenvolupar un pla de polítiques de millora de l’equitat en salut basat en el coneixement i la recerca científica d’alta qualitat. Cal destacar la importància de millorar les polítiques d’atenció a la dependència, fins ara molt poc desenvolupades, així com les polítiques socials que tenen a veure amb el dret a l’habitatge, la renda, entre d’altres. 5.4) Desenvolupar un pla de participació i apoderament comunitari que analitzi els conflictes d’interessos, tingui capacitat de codecisió social i un elevat nivell d’educació integral sobre l’equitat en salut. Aquest pla haurà de tenir en compte les desigualtats en la participació i estimular la dels col·lectius més desafavorits, que tenen menys influència i poder. 5.5) Desenvolupar un pla d’avaluació, integral i continuat, amb mesures d’efectivitat, eficiència i equitat, així com del seu cost d’oportunitat, que permetin valorar la qualitat de les intervencions en salut i la reducció de les desigualtats. 6) En matèria de formació i educació en salut: 6.1) Modificar els programes d’educació biomèdica i sanitària dels professionals de la salut centrats en la prevenció de malalties per posar el focus en la salut, en els determinants socials i l’equitat en la salut. 6.2) Reforçar la formació del col·lectiu investigador perquè les anàlisis tinguin en compte els determinants socials, ambientals i laborals de la salut i de l’equitat en la salut, així com els problemes de salut i malaltia que generen. 6.3) Dur a terme programes formatius continuats d’educació sobre la salut per augmentar el coneixement i la conscienciació de la població general en forma integral sobre els problemes de salut i malaltia, els determinants socials de la salut, la salut poblacional i l’equitat en salut. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a la integritat personal

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) En l’àmbit policial: 1.1) Crear un òrgan independent de la policia encarregat d’investigar els casos de denúncies per maltractaments o actuacions desproporcionades. 1.2) Vetllar perquè les denúncies de tortura o maltractament siguin investigades de manera ràpida, completa i independent, i que els responsables responguin davant les autoritats judicials i s’adoptin les mesures administratives disciplinàries escaients. 1.3) Prohibir el reconeixement o la promoció interna dels agents que hagin estat condemnats per delicte de lesions i/o tortura. 1.4) Continuar promovent la difusió i la formació sobre el Protocol d’Istanbul entre els diferents operadors jurídics. 1.5) Instal·lar sistemes de videovigilància a totes les àrees de custòdia de les persones detingudes. 1.6) Tancar les àrees de custòdia de persones detingudes que no compleixin les mínimes condicions i presentin deficiències. 1.7) Posar en marxa un portal de transparència policial que publiciti l’actuació policial i que inclogui estadístiques sobre queixes i denúncies de la ciutadania sobre el tracte de la policia, i sobre les investigacions internes que s’hagin obert arran d’aquestes queixes. 1.8) Reforçar la formació de les forces i els cossos de seguretat en drets humans, especialment en dret internacional. 2) En l’àmbit penitenciari: 2.1) Disposar d’eines i de mecanismes específics per treballar amb les persones internes per a la resolució pacífica de conflictes, i implantar models de tractament basats en la mediació, la reparació i la conciliació. 2.2) Articular un mecanisme que garanteixi el dret de defensa de les persones privades de llibertat, especialment pel que fa a la designació d’una persona lletrada dins d’un procediment disciplinari. 2.3) Garantir a les persones internes el dret d’accés a la gravació de les imatges quan s’utilitzin com a prova en la incoació d’un procediment disciplinari o penal. 2.4) Preservar les imatges en supòsits d’incidents regimentals greus que després es tradueixen en la incoació d’expedients disciplinaris. 2.5) Garantir una investigació adequada, imparcial i amb la rapidesa necessària en els casos de denúncies per presumptes maltractaments o aplicació de les normes i ordres penitenciàries amb rigor innecessari. 2.6) Evitar l’aïllament provisional prolongat i fer un ús molt excepcional de les mesures de contenció mecànica. 2.7) Col·locar el número d’identificació del personal funcionari en totes les peces de roba dels uniformes. 2.8) Publicar anualment les estadístiques relatives a les situacions de denúncies o queixes per presumptes maltractaments per les quals s’hagin obert investigacions internes. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret al medi ambient

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET A VIURE EN UN MEDI AMBIENT SA, EQUILIBRAT I SEGUR 1) Reforçar el caràcter didàctic, accessible i intel·ligible de la informació facilitada per les administracions en el tràmit d’informació pública. 2) En l’àmbit de la contaminació acústica: 2.1) Fer una bona diagnosi del territori de manera coordinada amb el planejament urbanístic per evitar molèsties produïdes per la proximitat d’habitatges a polígons industrials, explotacions ramaderes o zones d’oci. 2.2) Fomentar la sensibilitat de l’Administració davant els casos de contaminació acústica i dur a terme una actuació inspectora continuada i eficaç per detectar els focus problemàtics amb agilitat, sense centrar-se únicament en l’àmbit sancionador. 3) En l’àmbit de la contaminació atmosfèrica i odorífera: 3.1) Adoptar, els poders públics, un compromís per fomentar l’obtenció d’energia a través de recursos menys contaminants de l’aire. 3.2) Reduir la utilització de combustibles fòssils. 3.3) Fomentar l’ús de transport públic. 3.4) Fer un control efectiu de les emissions de gasos contaminants a les indústries. 3.5) Reciclar residus i evitar-ne la incineració. 4) En l’àmbit de la contaminació lumínica: 4.1) Garantir, les administracions, que els enllumenats es mantinguin apagats en horari nocturn quan no siguin necessaris. 4.2) Conscienciar les administracions del perjudici ambiental que comporta mantenir edificis i equipaments il·luminats quan no se’n fa cap ús. 5) Habilitar un espai específic en els webs de les administracions locals i empreses concessionàries que contingui tota la informació en relació amb la qualitat de l’aigua subministrada. MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET INDIVIDUAL I COL·LECTIU A GAUDIR DE L’ENTORN I ELS BÉNS COMUNS 1) Urbanitzar únicament el sòl necessari per satisfer les necessitats que es justifiquin. Raons econòmiques no poden justificar el desenvolupament urbanístic o el finançament d’infraestructures. 2) Garantir la sostenibilitat del medi ambient per mitjà de: 2.1) Promoure l’ús sostenible del territori i dels recursos en el desenvolupament urbanístic. 2.2) Protegir els ecosistemes i la diversitat biològica. 2.3) Incentivar l’adopció d’estils de vida saludables en harmonia amb la natura per mitigar el canvi climàtic. 3) Ponderar el valor ambiental del sòl rural com a recurs natural escàs i no renovable. 4) Garantir la preservació i la sostenibilitat del territori en els projectes urbanístics i mediambientals, i reivindicar la valoració de l’alternativa zero com una manera d’assegurar la conservació del patrimoni comú davant d’actuacions injustificades. 5) Garantir l’evolució harmònica en matèria de paisatge en l’actuació dels poders públics d’acord amb la utilització racional del territori, el desenvolupament urbanístic sostenible i la funcionalitat dels ecosistemes. A més, cal analitzar els nous planejaments i compensar les irregularitats existents a tot Catalunya. 6) Protegir el territori com a bé comú també de les generacions futures. 7) Tenir en consideració, abans de la tramitació del planejament urbanístic general, les opinions i els criteris de les persones especialment afectades a qui s’hauria d’explicar el projecte. 8) Aprovar urgentment una nova llei de territori que sigui un marc integral en matèria d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, i que inclogui el criteri d’equitat geogràfica per resoldre els desequilibris territorials existents. MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET AL RESPECTE ALS ANIMALS I AL SEU BENESTAR 1) Buscar solucions adequades i eficaces a la situació de saturació dels centres d’acollida d’animals que pateixen molts municipis. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a l’autogovern

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) Trobar, a partir dels principis explícits en la mateixa Constitució, similars als que va considerar el Tribunal Suprem del Canadà, una via que permeti que la ciutadania catalana s’expressi sobre el seu futur polític i es negociïn els canvis corresponents. 2) Aprovar, el legislador, normes que facin possible resoldre el problema polític català, sempre en el marc de les opcions interpretatives que ofereix la Constitució. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a una fiscalitat justa

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) Impulsar una política fiscal efectiva i redistributiva per combatre la creixent desigualtat social, la pobresa i l’exclusió social. 2) Impulsar una fiscalitat socialment justa que redistribueixi la riquesa i permeti aconseguir una societat més justa i equitativa i la garantia dels drets socials dels ciutadans, i també la igualtat d’oportunitats en un estat de benestar que dignifiqui la vida de les persones. 3) Configurar un sistema tributari més progressiu i amb més capacitat redistributiva. 4) Establir una imposició justa i eficaç dels beneficis empresarials per distribuir les càrregues fiscals de manera equitativa. 5) Augmentar la tributació sobre les grans fortunes i les rendes d’estalvi, de manera que disminueixi la pressió fiscal de les rendes de treball i les rendes baixes i mitjanes. 6) Imposar la càrrega tributària en funció de la riquesa real, sense privilegis, per garantir un sistema fiscal igualitari i equitatiu. 7) Impulsar un sistema fiscal eficient que generi els recursos necessaris per finançar la despesa pública, especialment la de caràcter social i els serveis públics. 8) Impulsar un sistema fiscal que garanteixi l’eficiència en l’ordenació i l’execució de la despesa pública, optimitzant els recursos disponibles per destinar-los a assolir finalitats socials. 9) Garantir unes finances públiques eficients i eficaces que tendeixin a l’equilibri estructural. 10) Implantar un sistema fiscal consensuat, amb participació i debat de tots els agents implicats que promogui la iniciativa ciutadana. 11) Dotar l’Administració tributària dels recursos suficients per assolir la capacitat necessària per oferir un servei adequat al contribuent. 12) Millorar la gestió tributària amb la col·laboració entre l’Administració i la ciutadania. 13) Facilitar el compliment de les obligacions fiscals als contribuents. 14) Reforçar la seguretat jurídica, analitzant periòdicament els conflictes que sorgeixin en l’aplicació de les normes i adoptant les mesures oportunes. 15) Promoure la deguda justificació de totes les decisions adoptades pels poders públics, de manera que es garanteixi el dret a un sistema fiscal no arbitrari. 16) Potenciar les mesures per combatre el frau i l’elusió fiscals i fomentar el sentiment de responsabilitat fiscal dels contribuents. 17) Promoure el retiment de comptes, la transparència i l’accés a la informació pública per facilitar a la societat el coneixement sobre el cost de serveis, la destinació i el control de les despeses. 18) Impulsar una fiscalitat ambiental finalista per promoure canvis de comportaments perjudicials per al medi ambient. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetic...

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) Plantejar, programar i aprovar un mecanisme oficial i independent d’esclariment de la veritat a Catalunya. 2) Establir una dotació pressupostària específica de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments per celebrar audiències memorials fins que s’estableixi el mecanisme independent d’esclariment de la veritat. 3) Celebrar anualment el Dia Nacional en Memòria de les Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura Franquista amb la màxima solemnitat institucional. 4) Crear i mantenir una base de dades única i universal per interconnectar el patrimoni material i immaterial. 5) Establir una comissió governamental permanent, bilateral i transversal entre l’Estat i Catalunya per assolir acords sobre l’efectivitat dels drets exposats, com ara: 5.1) Acords per recuperar totalment els arxius, documents, diners i patrimoni espoliats durant la Guerra Civil i la dictadura. 5.2) Acords de treball conjunt amb el relator especial de l’ONU sobre veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició per assessorar-se sobre els estàndards internacionals en aquests àmbits. 5.3) Acords de negociació i dotació de fons per a l’extensió del Programa d’identificació genètica. 6) Promoure, invertir i connectar els espais de memòria a Catalunya per facilitar-ne el coneixement, en especial a les persones grans i als estudiants. 7) Establir una dotació pressupostària específica per a les corporacions locals per retirar o reinterpretar els símbols franquistes i d’exaltació feixista. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a l’accés a la justícia

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) Modificar la legislació estatal que incideix sobre el dret d’accés a la justícia: 1.1) Convocar, el Parlament i el Departament de Justícia, ponències d’experts per tractar les qüestions que impliquen canvis legals de competència estatal i, en particular, les qüestions següents: – Condicions d’accés a la justícia universal. – Requisits formatius i de carrera per als jutges i magistrats que s’ocupin de casos vinculats amb la violència de gènere. – Necessitat de mesures preventives contra la violència sobre les dones. – Clarificació de la competència sobre determinats delictes. – Condicions processals per gaudir del temps suficient per preparar el cas i d’un intèrpret. – Justícia gratuïta. – Conveniència d’augmentar el nombre de jutges i fiscals. 1.2) Utilitzar el dret del Parlament a la iniciativa legislativa i presentar proposicions de llei a la Mesa del Congrés dels Diputats un cop s’hagin lliurat les conclusions a què fa referència el punt 1.1. 2) Facilitar, la Generalitat, ajuts econòmics, especialment en via administrativa, perquè les persones menys protegides gaudeixin d’un millor accés als serveis jurídics d’una persona lletrada o puguin afrontar el pagament de les taxes judicials. 3) Proporcionar, la Generalitat i amb la consulta prèvia dels jutges i jutgesses, mitjans materials als jutjats catalans per facilitar l’agilitat en la resolució dels procediments, així com una millor adequació de les sales de justícia i d’espera. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Drets de les persones migrants

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRETS 1) En l’àmbit de la cultura i l’educació: 1.1) Fomentar des de les institucions una cultura de pau i d’igualtat, integrada de manera transversal en els plans d’estudi de tots els nivells educatius per evitar la percepció hostil envers les persones migrants. 1.2) Fer una anàlisi rigorosa amb dades quantitatives contrastades per incrementar el coneixement sobre els efectes de la migració i remoure així estereotips de l’imaginari col·lectiu. 1.3) Crear, la Generalitat i les entitats locals, espais d’encontre intercultural per posar en valor la diversitat amb xerrades i activitats que afavoreixin el coneixement mutu, la comprensió i la cooperació. 1.4) Incrementar la inversió en educació per assolir la igualtat d’oportunitats i evitar l’exclusió social. Concretament: 1.4.1) Incrementar el nombre de places d’educació infantil. 1.4.2) Restablir les aules d’acollida amb mediadors culturals. 1.4.3) Invertir en l’alfabetització d’adults i superar l’aïllament social, especialment de les dones, per mitjà d’intercanvis informals. 1.4.4) Facilitar l’accés als diferents nivells educatius al col·lectiu de persones refugiades i sol·licitants d’asil per mitjà de beques que els permetin seguir estudis universitaris. 2) En l’àmbit de l’ocupació i la sanitat: 2.1) Facilitar l’accés al treball en condicions dignes amb la implementació d’accions positives que millorin la taxa d’ocupació del col·lectiu migrant. 2.2) Fomentar l’ocupabilitat de la població refugiada sensibilitzant i informant les empreses sobre l’estatut dels refugiats i els sol·licitants d’asil, i amb l’habilitació de punts d’informació als espais de serveis públics freqüentats per sol·licitants d’asil i refugiats. 2.3) Incrementar les inspeccions de treball per detectar situacions d’explotació, inclosos els domicilis particulars on treballen. 2.4) Garantir el principi d’universalitat del sistema sanitari. 2.5) Formar el col·lectiu sanitari per evitar que en el tracte i els informes mèdics es cometi algun tipus de discriminació. 3) En l’àmbit de l’acollida de persones refugiades i la integració social de les migrants: 3.1) Comprometre’s amb les polítiques actives d’inclusió dotant-les dels recursos financers necessaris. 3.2) Enfortir la col·laboració interdepartamental de la Generalitat, els municipis que han adoptat plans d’acollida i la ciutadania en el marc del Programa català de refugi per: 3.2.1) Reforçar la xarxa de ciutat-refugi. 3.2.2) Aportar recursos com ara habitatges. 3.2.3) Fixar protocols de coordinació i canalitzar les iniciatives d’acollida de particulars. 3.2.4) Acompanyar i potenciar el teixit popular existent a favor de l’acollida per evitar, en l’àmbit polític, el rebuig i l’estigmatització de la persona migrant. 3.3) Valorar de manera individualitzada, amb consideracions de gènere i vulnerabilitats, la necessitat d’establir plans de continuïtat complementaris més enllà del pla d’acollida. 3.4) Reforçar la Taula de Ciutadania i Immigració garantint-ne la representativitat territorial. 3.5) Establir un òrgan tècnic per abordar la situació dels menors no acompanyats per mitjà d’un pla d’actuació específic. 3.6) Elaborar un pla integral a llarg termini en l’àmbit de la salut, l’educació, l’ocupació, l’habitatge i els serveis socials per garantir una acció coordinada entre els diferents nivells de l’Administració i els actors socials. En l’elaboració d’aquest pla, cal preveure canals de participació de les persones migrants. 3.7) Facilitar l’accés de les persones en situació administrativa irregular als serveis d’assessorament jurídic especialitzat per afavorir-ne la regularització. 3.8) Formar i capacitar els professionals dels diversos àmbits en clau intercultural per detectar situacions d’especial vulnerabilitat, en particular a la judicatura i a la fiscalia. 3.9) Fomentar la mediació professional per prevenir i resoldre conflictes. 3.10) Implementar programes de mentoria per a persones refugiades i immigrants. 4) Dissenyar estratègies d’incidència política amb l’objectiu de traslladar al pla estatal, europeu i internacional propostes que contribueixin a la millora de la integració i a la garantia dels drets de les persones migrants i refugiades. 4.1) Respecte de l’Estat espanyol: 4.1.1) Adoptar un pacte sobre el dret d’asil i refugi que garanteixi l’estàndard de protecció internacional. 4.1.2) Incrementar, per mitjà d’un protocol d’actuació unificat, el personal i els mitjans materials dedicats a atendre les arribades via marítima i a garantir els drets humans en els controls a les fronteres terrestres. 4.1.3) Millorar la coordinació en l’àmbit estatal per a la gestió de les sol·licituds de protecció internacional i d’acollida dels sol·licitants d’asil. 4.1.4) Adoptar el Reglament de desplegament de la Llei 12/2009, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària per: a) Garantir els processos i la resolució ràpida de les sol·licituds. b) Adequar el període per beneficiar-se dels programes d’acollida i el període que es triga a dictar la resolució. c) Facilitar el tractament de les sol·licituds formulades en missió diplomàtica, l’aplicació dels terminis dels procediments en frontera i als CIE, i també el tractament diferenciat de les persones en situació de vulnerabilitat. 4.1.5) Abolir la figura del rebuig en frontera, que fa inviable l’accés a la protecció internacional. 4.1.6) Garantir que no es tramitaran procediments d’urgència sense notificació. 4.1.7) Garantir que la detenció de migrants sigui una última ràtio i s’aboleixin els CIE i aplicar mesures alternatives com ara la vigilància per mitjà d’un jutge o jutgessa de control. 4.1.8) Reformar l’article 14 de la Constitució per garantir el principi d’igualtat a totes les persones sota la jurisdicció de l’Estat. 4.1.9) Oferir vies legals i segures d’accés al procediment d’asil com ara visats humanitaris i/o permetre les sol·licituds d’asil en ambaixades i consolats. 4.1.10) Respectar les obligacions de tramitació de sol·licituds d’asil previstes en la normativa de la Unió Europea. 4.1.11) Establir un instrument de comunicació i coordinació amb les administracions autonòmiques i locals per crear un sistema d’indicadors d’avaluació de les polítiques migratòries, d’acollida i d’integració que compti amb la participació d’aquests col·lectius. 4.1.12) Ratificar la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migratoris i dels seus familiars. 4.1.13) Revocar la reforma sanitària de 2012, que exclou del sistema de salut pública les persones estrangeres sense permís de residència vàlid. 4.1.14) Aplicar correctament la Directiva de retorn per: a. Dotar d’una documentació a les persones immigrants que no han pogut ser expulsades perquè gaudeixin de drets. b. Garantir el dret de permanència per raons humanitàries. c. Proporcionar a les persones repatriades vies de recurs efectives i dotar les mesures cautelars d’efectes suspensius. d. Lluitar contra el frau fiscal i elevar els nivells de compliment fiscal voluntari per poder finançar les despeses públiques i millorar la qualitat dels serveis públics i les prestacions socials. 4.2) Respecte de la UE: 4.2.1) Prioritzar salvar vides humanes i aplicar un autèntic sistema europeu comú d’asil que unifiqui drets i procediments. 4.2.2) Establir vies legals i segures per als moviments internacionals de persones. 4.2.3) Posar fi a les polítiques d’externalització del control de la immigració a tercers països. 4.2.4) Abordar la política migratòria des de l’òptica dels drets humans, dedicant-hi els recursos necessaris especialment per als estats que són la frontera sud de la UE. 4.2.5) Instar la Comissió Europea a sancionar els països que incompleixen les obligacions jurídiques en matèria de reubicació. 4.2.6) Implementar polítiques de prevenció i resolució de conflictes, i evitar la venda d’armes a països en conflicte en compliment del Tractat sobre el comerç d’armes. 4.3) Respecte de les Nacions Unides: 4.3.1) Revisar el concepte de persona refugiada per fer-lo extensiu a persones que es veuen obligades a fugir de zones on la seva supervivència està en perill. 4.3.2) Impulsar la força vinculant dels compromisos adoptats en el Pacte mundial per a la migració segura, ordenada i regular i en el Pacte mundial sobre refugiats. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Drets de les persones amb discapacitat

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET AL MÀXIM NIVELL D’AUTONOMIA POSSIBLE, VIDA INDEPENDENT I INCLUSIÓ SOCIAL: IGUALTAT D’OPORTUNITATS, ACCESSIBILITAT I AUTONOMIA 1) Iniciar una planificació estratègica, amb terminis adequats i amb la dotació de recursos suficients, per substituir l’entorn institucionalitzat per serveis de suport a la vida independent. 2) Desenvolupar un model de servei d’assistència personal per garantir la vida independent de les persones amb discapacitat i en situació de dependència, de manera que la figura de l’assistent personal es converteixi en un suport que permeti que puguin portar a terme el seu projecte vital. 3) Desplegar la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat, la qual cosa suposa, entre d’altres, l’actualització del Codi d’accessibilitat, que és previ a la norma vigent. 4) Elaborar un mapa de l’accessibilitat a Catalunya en l’entorn, els transports, la comunicació i els serveis. 5) Verificar l’estat de compliment de l’obligació d’establir plans d’actuació i gestió dels àmbits de competència de cada administració (autonòmica i local) i fer una diagnosi de l’estat d’implementació de les mesures previstes en cada pla, segons el cas. 6) Elaborar i dur a terme els corresponents plans d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques en tots els àmbits sectorials i en totes les administracions en què encara no s’hagi fet. 7) Adoptar mesures per fer accessible la informació de les administracions públiques en línia i que garanteixin el dret a la igualtat en l’accés a la informació i a l’administració electrònica. 8) Implementar ajustos raonables per ajudar a garantir el dret a la igualtat d’oportunitat a les persones amb discapacitat de manera més immediata. 9) Adoptar mesures per assegurar el gaudi efectiu per part de les persones amb discapacitat i en condicions d’igualtat del dret al reconeixement i al suport de la pròpia identitat cultural i lingüística específica, inclosa la llengua de signes. 10) Adoptar mesures d’acció positiva per afavorir l’exercici del dret de les persones amb discapacitat a participar, en condicions d’igualtat amb les altres, en la vida cultural, les activitats recreatives, l’esplai i l’esport, i per assegurar-ne l’accés, en formats accessibles, a material cultural, programes de televisió, pel·lícules, teatre i altres activitats culturals, com ara serveis culturals, museus, cinemes, biblioteques i serveis turístics, i tant com sigui possible, a monuments i llocs d’importància cultural nacional. 11) Promoure la participació de les persones amb discapacitat en les activitats esportives generals a tots els nivells. 12) Garantir el dret dels infants i adolescents amb discapacitat, en condicions d’igualtat, a la participació en activitats lúdiques, recreatives, d’esplai i esportives, incloses les que es facin dins del sistema escolar. 13) Adoptar mesures per garantir la cadena d’accessibilitat entre l’entorn, les estacions i parades d’autobusos i transport ferroviari i els vehicles, en tots els casos en què no estigui garantida. 14) Mentre no es duguin a terme les intervencions tècniques necessàries per garantir l’accessibilitat universal, cal posar en marxa mecanismes alternatius i ajustos raonables que facilitin l’accessibilitat en el transport i la possibilitat del desplaçament autònom de les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. 15) Consolidar i ampliar el servei d’ajuda a les persones amb mobilitat reduïda en els serveis ferroviaris. 16) Establir horaris fixos i coneguts per les persones usuàries dels mitjans de transport accessibles per a persones de mobilitat reduïda, tant autobusos urbans com interurbans, i molt especialment les rutes ferroviàries de les rodalies de Catalunya. 17) Adoptar mesures per garantir que els mitjans de transport disposen de sistemes de comunicació de la informació en formats accessibles per a persones amb discapacitat sensorial. MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET A LA INTEGRACIÓ SOCIAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT [Propostes amb relació al dret a l’educació i la formació] 1) Definir les ràtios de professionals adequades per a l’atenció d’alumnes amb necessitats educatives especials (NEE) en règim d’educació inclusiva i les necessitats de suport a l’aula. 2) Dotar els centres escolars dels recursos humans necessaris per fer possible l’escolarització d’aquests alumnes en condicions adequades. 3) Completar la implantació de les unitats d’atenció a les NEE d’acord amb un estudi de les necessitats del territori . 4) Impulsar i finalitzar la reconversió definitiva dels CEE en centres de referència per a les escoles ordinàries com a mecanisme de suport per fer efectiva l’escolarització inclusiva. 5) Assegurar la formació dels docents (tant en els ensenyaments obligatoris com no obligatoris) en l’atenció d’alumnes amb discapacitats i amb NEE per garantir-los atenció individualitzada i especialitzada. 6) Garantir la inclusió de l’alumnat amb NEE a les activitats complementàries (sortides, colònies escolars, etc.) organitzades pels centres i al servei de menjador escolar, amb els suports que siguin necessaris en cada cas. 7) Garantir l’accés dels infants amb discapacitat a les escoles bressol, amb els suports que siguin necessaris en cada cas. 8) Garantir la suficiència de places reservades a l’educació no obligatòria i la diversificació d’itineraris formatius per a persones amb discapacitat. 9) Oferir, l’Administració educativa, els suports necessaris i establir les mesures d’ajustos raonables que es considerin adequats a cada cas per garantir la inclusió de les persones amb discapacitat també en els diferents itineraris educatius i formatius no obligatoris. [Propostes amb relació a l’ocupació i la formació ocupacional] 10) Desplegar normativament i impulsar la consolidació de la figura assistencial personal com una opció real dins del SAAD per afavorir l’autonomia personal i la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat. 11) Desenvolupar polítiques públiques d’ocupació que prioritzin l’ocupació dels col·lectius de persones amb discapacitat, amb l’objectiu de garantir-ne la protecció, promoció i integració, sense obstacles i preservant igualtat material d’oportunitats. 12) Establir polítiques públiques que afavoreixin la creació de llocs de treball adreçats a la inserció laboral de les persones amb discapacitat, en totes les modalitats possibles (ocupació ordinària i ocupació protegida a través dels CET). 13) Adoptar mesures adreçades a garantir possibilitats de treball amb suport a l’empresa ordinària a fi de millorar la integració de les persones amb discapacitat en el sistema ordinari de treball. 14) Millorar les polítiques de subvencions, ajuts i bonificacions de les quotes de la Seguretat Social adreçats a la inserció laboral de les persones amb discapacitat tant en l’ocupació ordinària, mitjançant el treball amb suport, com en l’ocupació protegida per mitjà dels centres especials d’ocupació. MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT A UN NIVELL DE VIDA ADEQUAT: SALUT, SERVEIS, PRESTACIONS I AJUTS SOCIALS 1) Garantir la tramitació dels procediments de reconeixement de grau de discapacitat i del reconeixement de la situació de dependència en el termini legalment establert, i molt especialment en el cas d’infants i adolescents. 2) Prioritzar el reconeixement del dret als serveis i les prestacions vinculades a la situació de dependència dels infants i adolescents, d’acord amb el seu interès superior, i tenint en compte que el reconeixement de les prestacions, ajuts o serveis a què pot tenir dret un infant o un adolescent pot afectar directament les seves condicions de criança i desenvolupament. 3) Consolidar la xarxa pública de serveis socials especialitzats per a persones amb discapacitat. 4) Dotar adequadament el sistema d’aquests recursos perquè es puguin cobrir els serveis especialitzats amb garanties i atenent a les necessitats detectades i les especificitats de cada cas a tot el territori català. 5) Fer un mapa dels servies residencials existents per a persones amb discapacitat. 6) Adoptar mesures per millorar la cobertura dels serveis residencials segons distribució territorial i segons tipus de servei d’acord amb la informació obtinguda en els punts anteriors. 7) Incloure en la Cartera de serveis socials i implementar en el territori els serveis residencials permanents i temporals per a infants i adolescents amb discapacitat, amb trastorn de conducta associat o sense, atenent a l’especificitat de la seva edat i també les necessitats específiques que comporta el trastorn de conducta associat a la discapacitat de l’infant o adolescent. 8) Ampliar la xarxa de serveis residencials d’estada temporal per a les persones amb discapacitat intel·lectual o física, amb cobertura a tot el territori, i amb els requeriments de suport que calgui en cada cas en funció de cada tipologia, segons el que estableixi Cartera de Serveis Socials. 9) Dotar de transparència l’estat actual de les llistes d’espera per als diferents tipus de serveis residencials per a persones amb discapacitat arreu del territori (nombre de persones i temps en espera). MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DELS DRETS DE PARTICIPACIÓ DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT 1) Fomentar la participació de les persones amb discapacitat en els assumptes públics i adoptar mesures per afavorir-ne la participació plena i efectiva en la direcció dels assumptes públics, sense discriminació i en condicions d’igualtat amb les altres. 2) Desplegar la reforma de la LOREG duta a terme per la Llei orgànica 2/2018, de 5 de desembre, per garantir el dret de sufragi de les persones amb discapacitat i, en concret, per establir els mecanismes per deixar sense efecte les limitacions en l’exercici del dret de sufragi de les persones incapacitades judicialment abans de l’aprovació d’aquesta llei. 3) Avançar en l’aprovació del conjunt de propostes de reformes normatives que prepara el Govern de l’Estat en el marc de l’Avantprojecte de Llei pel qual es reforma la legislació civil i processal en matèria de discapacitat, dictaminada favorablement pel Consell Econòmic i Social (Dictamen 5/2018, sessió del 24 d’octubre). 4) Impulsar mesures de reforma normativa adreçades afavorir que els operadors jurídics apliquin, en concordança amb el dret intern, les previsions de l’article 12 de la Convenció de drets de les persones amb discapacitat amb relació a la igualtat de totes les persones en l’exercici de la seva capacitat jurídica, amb l’objecte de garantir el ple exercici de tots els drets fonamentals per part de les persones amb discapacitat. 5) Promoure la participació les persones amb discapacitat en organitzacions i associacions no governamentals relacionades amb la vida pública i política del país, incloses les activitats i l’administració dels partits polítics. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Drets dels col·lectius LGTB

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRETS 1) Analitzar la diversitat sexual des del punt de vista de les obligacions del dret internacional dels drets humans. 2) Dissenyar polítiques (les administracions) que tinguin en compte el dèficit històric en la tutela dels drets del col·lectiu LGTBIQ i la memòria històrica. 3) Incorporar l’avaluació d’impacte de la diversitat sexual en la promulgació de normativa genèrica en qualsevol sector. 4) Prioritzar les àrees estratègiques de salut, joventut, educació i mitjans de comunicació en el desplegament de la Llei 11/2014. 5) Adoptar, de manera urgent, les actuacions següents: 5.1) Formar les policies locals en prohibició de la discriminació i diversitat sexual. 5.2) Permetre l’accés de les dones trans als recursos de la Llei 5/2008 de violència masclista. 5.3) Abordar (les administracions) les violències intragènere. 6) Adaptar les polítiques públiques a les necessitats i sentiments socials canviants, més enllà de limitar-se al simple compliment de la Llei 11/2014. 7) Prioritzar el desplegament de les mesures que garanteixen drets del col·lectiu LGTBIQ i preveuen obligacions de l’Administració, més enllà del règim sancionador. 8) Comprometre’s (les administracions) amb les iniciatives de desplegament de la Llei impulsades pels col·lectius LGTBIQ. 9) Comptar amb la participació dels col·lectius sobre la base de fórmules vinculants per a la confecció, implementació, seguiment i posterior avaluació del desplegament de la Llei 11/2014. 10) Crear indicadors, amb la participació real dels col·lectius LGTBIQ, que incorporin, entre d’altres, la transparència, la participació, l’equitat territorial, la satisfacció dels col·lectius i persones ateses, la qualificació professional del personal d’atenció, la calendarització d’objectius i mesures, la coordinació entre administracions i el retiment polític de comptes. 11) Establir una periodicitat en l’avaluació i el retiment de comptes polítics davant del Parlament i dels col·lectius LGTBIQ. 12) Investigar en profunditat les discriminacions comeses per les administracions. 13) Nomenar persones de consens i amb formació específica en la direcció de les polítiques públiques i la interacció amb els col·lectius. 14) Considerar la interseccionalitat, la heterogeneïtat i les necessitats dels sectors més vulnerabilitzats del col·lectiu en les polítiques públiques LGTBIQ. 15) Divulgar de manera eficient i dinàmica els drets establerts en la Llei 11/2014, així com els recursos existents. 16) Incorporar, en les webs de les administracions públiques, vies accessibles per a la denúncia de les infraccions i l’accés a continguts divulgatius i recursos de suport. 17) Traçar itineraris clars i senzills per poder denunciar les situacions de discriminació. 18) Potenciar la visibilització de referents positius en l’àmbit de la comunicació, la política, l’esport, l’art, etc. per erradicar estereotips, el binarisme i fomentar la llibertat d’opció. 19) Conscienciar sobre l’impacte de la discriminació i de les violències, per fomentar la cultura del respecte, i la identificació i la denúncia de les violències. 20) Promoure que les administracions es posicionin públicament respecte de les vulneracions de drets i respecte de l’avenç de drets i les aportacions col·lectives. 21) Garantir l’alt nivell de qualificació tècnica i el servei permanent de les persones professionals que prestin suport i atenció a les víctimes. 22) Prestar un suport adequat, inclòs l’econòmic, als col·lectius LGTBIQ per poder dur a terme la seva tasca i fer intervencions. 23) Fomentar la col·laboració i finançar l’àmbit acadèmic per aprofundir de manera qualitativa en l’estudi de la discriminació i de les violències LGTBIQfòbiques. 24) Coordinar les polítiques públiques entre els diferents departaments i l’àmbit local. 25) Promulgar, modificar o desenvolupar la legislació, tenint en compte l’estat del marc legal estatal i les directrius europees. 26) Incorporar, en l’eventual reforma de la Llei 11/2014, la creació d’un organisme sancionador independent, així com la reconfiguració del règim sancionador. 27) Interpel·lar i col·laborar amb el sector privat per dur a terme iniciatives que fomentin la conscienciació social i la responsabilització col·lectiva. 28) Crear convenis específics en els esdeveniments de lleure, esportius o de cultura popular. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Drets dels infants

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRETS MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET A LA IDENTITAT I A L’ESCOLTA, I ALTRES DRETS I LLIBERTATS CIVILS DELS INFANTS 1) Respecte del dret a la identitat: 1.1) Millorar les garanties dels menors migrants no acompanyats en els processos d’identificació i de reconeixement de la seva edat, de manera que no se’ls consideri com a indocumentats quan presenten passaports legalment expedits pels seus països d’origen o no declarats invàlids. 1.2) Evitar que els infants migrants no acompanyats la minoria d’edat dels quals no es posa en dubte siguin posats a disposició del Ministeri Fiscal a fi que se’ls determini l’edat a través de proves mèdiques. 1.3) Garantir la tramitació de la documentació dels nois i noies tutelats perquè, quan assoleixin la majoria d’edat, no es trobin en situació irregular, i instar la tramitació de la nacionalitat espanyola segons el seu interès primordial. 1.4) Elaborar i implementar un protocol o instrucció d’atenció a les persones trans dins el sistema de protecció. 1.5) Implementar el model d’atenció a les persones trans de CatSalut als infants i adolescents tutelats per la DGAIA. 2) Respecte dels drets civils i de participació: 2.1) Enfortir la participació dels infants i adolescents en les assemblees d’alumnes i en altres tipus d’espais escolars i del lleure. 2.2) Impulsar la constitució dels consells territorials de participació als ens locals que encara no l’han creat i avaluar i, si escau, millorar el funcionament dels ja existents per garantir que funcionin com a veritables òrgans consultius. 2.3) Garantir que el CNIAC sigui un veritable instrument de participació social dels infants. 2.4) Desenvolupar programes per promoure la participació dels infants en tots els àmbits de la seva vida. 3) En relació amb el dret a la intimitat, la vida privada i la família, la inviolabilitat del domicili i la correspondència, l’honor i la reputació: 3.1) Garantir que el dret a la informació i la llibertat d’expressió no depassi els límits que imposa l’ordenament jurídic i ampliar el deure de reserva i secret professional. 3.2) Millorar la regulació del sector de les TIC per controlar o limitar els riscos associats a internet i les TIC. 3.3) Millorar el coneixement, la formació i l’educació en l’ús de les noves tecnologies i en les competències digitals dels infants i adolescents. 3.4) Garantir l’alfabetització digital i mediàtica en condicions d’igualtat a tots els infants i adolescents i promoure l’accessibilitat de tots els alumnes a les TIC. 3.5) Promoure actuacions sobre les competències digitals dels infants i adolescents que vagin més enllà de les habilitats tècniques i acompanyar el professorat i les famílies en el control de les possibilitats, els riscos i els avantatges de l’entorn en línia. 3.6) Desenvolupar estratègies per prevenir addiccions, formes d’assetjament i delinqüència a la xarxa o altres usos inadequats de les TIC. MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET A UN ENTORN FAMILIAR I A LA PROTECCIÓ 1) Dotar de recursos humans i econòmics suficients els serveis socials per poder atendre adequadament les necessitats de les famílies en situació de vulnerabilitat social i per preservar la qualitat de la seva intervenció. 2) Augmentar la provisió i la dotació de prestacions, programes i serveis terapèutics orientats a garantir l’acompanyament psicològic dels infants i les famílies vulnerables. 3) Garantir el finançament i la provisió de serveis i programes preventius de criança positiva i de suport a les famílies en les diferents etapes i moments claus del cicle vital. 4) Oferir formació específica i adequada a tots els infants per a la prevenció de l’abús sexual i del tracte inadequat. 5) Adoptar mesures transversals entre els diversos departaments per garantir l’aplicació dels protocols d’actuació en cas de maltractament i d’abús sexual. 6) Formar sobre drets dels infants i sobre indicadors de maltractament i abús tots els professionals que treballen amb infants i sobre el deure de denúncia. 7) Crear un servei d’atenció especialitzada adreçat a infants víctimes d’abús sexual que vetlli per la prevenció, la detecció activa i el tractament dels abusos sexuals. 8) Estendre les mesures de mediació i establir el coordinador parental i mesures de prevenció i acompanyament en supòsits de separació parental conflictiva. 9) Impulsar una resposta reparadora a través de l’atenció psicològica i terapèutica als infants víctimes d’abús sexual i maltractaments i víctimes de violència masclista. 10) Promoure mesures de seguiment del Protocol d’actuació establert per prevenir les situacions infantils de mutilació genital femenina. 11) Estendre models d’intervenció integral per mitjà d’una xarxa de serveis de qualitat en tots els àmbits que sigui capaç de donar respostes adequades, àgils, properes i coordinades a les necessitats i els processos de les dones i adolescents que pateixen o han patit situacions de violència masclista, i també als infants quan en siguin víctimes. 12) Desplegar reglamentàriament la Llei 14/2010, de manera que quedin regulats tant els drets dels infants dins el sistema com el seu funcionament i recursos. 13) Potenciar l’acolliment en família, llevat dels casos en què l’acolliment en centre resulti la mesura apropiada. 14) Suprimir l’ingrés en centres dels infants més petits de sis anys. 15) Garantir el desenvolupament de l’acolliment professional (UCAE). 16) Assegurar que les famílies acollidores tinguin el suport tècnic i terapèutic necessari. 17) Diversificar la disponibilitat de recursos residencials perquè s’ajustin als perfils de necessitats dels infants i adolescents. 18) Complir uns estàndards mínims de qualitat que assegurin l’atenció individualitzada i el màxim desenvolupament possible d’infants en tots els recursos residencials. 19) Complir les directrius de la DGAIA sobre el dret de relació dels infants amb la seva família en tots els recursos alternatius a la família, també en “centres terapèutics” que no depenen de DGAIA. 20) Establir un procediment de queixa a l’abast de tots els infants en recursos alternatius a la família, també en situació d’acolliment familiar. 21) Atribuir una persona de referència als infants en recurs alternatiu a la família. 22) Assegurar la revisió periòdica de les mesures aplicades en recursos alternatius a la família, també en “centres terapèutics” que no depenen de DGAIA. 23) Prioritzar la permanència i l’estabilitat dels infants en els recursos del sistema de protecció i adoptar mesures per garantir l’estabilitat dels infants tutelats sempre que sigui possible. 24) Facilitar el suport i els recursos econòmics als recursos d’acolliment familiar i residencial, i supervisar-ne el funcionament, incorporant-hi també l’escolta dels nois i noies. 25) Establir la participació estable dels infants i adolescents com a col·lectiu dins el sistema. 26) Ampliar el nombre de joves extutelats que es poden beneficiar de les prestacions i el suport del Pla de majors de divuit anys de la DGAIA i assegurar la continuïtat en el suport en coordinació amb la renda garantida de ciutadania. 27) Promoure l’elaboració sistemàtica d’estudis que avaluïn l’impacte de la intervenció i la valoració dels infants. MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET A UN NIVELL DE VIDA ADEQUAT I AL NIVELL DE SALUT MÉS ALT POSSIBLE 1) Determinar la renda de suficiència econòmica de què ha de disposar una família per garantir l’accés de qualsevol infant als mínims establerts i crear una prestació específica a aquest efecte. 2) Incrementar la provisió de serveis i programes en les diferents etapes i moments del cicle vital de l’infant, a fi de donar cobertura a les necessitats socials i territorials d’acompanyament socioeducatiu. 3) Garantir una dotació de recursos humans i econòmics als serveis socials suficient per poder atendre adequadament les necessitats existents i preservar la qualitat de la seva intervenció social. 4) Promoure una carta de drets dels infants amb relació a la salut i l’atenció sanitària. 5) Incrementar la dotació de recursos humans, materials i econòmics als centres de salut mental infantil i juvenil i altres recursos específics en salut mental de la xarxa de salut mental infantil i juvenil per afavorir-ne l’accés i augmentar la intensitat que exigeixen les necessitats reals. 6) Augmentar la provisió i la dotació de prestacions, programes i serveis terapèutics orientats a garantir l’acompanyament psicològic d’adolescents i les seves famílies. MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET AL JOC, AL DESCANS, I ACTIVITATS RECREATIVES I CULTURALS 1) Desplegar normativament el dret dels infants al lleure educatiu en condicions d’igualtat. 2) Crear ajuts econòmics per als infants socialment desfavorits per fomentar l’accés de l’alumnat a les activitats complementàries i extraescolars en igualtat d’oportunitats, així com subvencions per a la creació i el manteniment d’AMPA en entorns socials desfavorits, i promoure mesures d’accessibilitat econòmica a les activitats i els serveis de lleure educatiu. 3) Garantir la integració dels infants discapacitats en les activitats de lleure educatiu amb l’adaptació de l’activitat a les necessitats educatives especials, la formació del personal educador i la no-assumpció de costos addicionals en les quotes d’accés, i també la prohibició d’impedir l’admissió d’infants per raons de discapacitat. MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRETS DELS INFANTS AFECTATS PER MESURES ESPECIALS DE PROTECCIÓ 1) Sobre els infants en conflicte amb la llei: 1.1) Incorporar mesures específiques per assegurar que la detenció d’infants i adolescents menors d’edat es dugui a terme de la forma menys perjudicial possible, tenint en compte el conjunt de normativa reguladora dels drets dels infants i adolescents 1.2) Notificar la detenció als representants legals dels menors de forma immediata i sense dilacions. 1.3) Assegurar que la custòdia dels menors en espais de detenció es duu a terme en espais separats dels adults i que es disposa de les dependències necessàries per fer-ho possible. 1.4) Promoure la creació de centres educatius per al compliment de mesures d’internament (també en règim tancat) de dimensions reduïdes i distribuïts de forma territorialment equilibrada, per afavorir el caràcter individualitat de la intervenció, la integració en l’entorn, la normalització i el compliment del dret a poder ser internat en un centre pròxim al domicili. 1.5) Adoptar mesures per assegurar que les habitacions siguin individuals o amb un nombre reduït d’adolescents, amb l’objectiu de preservar la intimitat i el caràcter individualitzat de la intervenció. 1.6) Supervisar el funcionament dels centres terapèutics que autoritza el Departament de Salut on viuen menors d’edat i assegurar el compliment de la normativa reguladora dels drets dels infants i adolescents. 2) Sobre els infants migrants no acompanyats: 2.1) Promoure més garanties en el procés de determinació de l’edat dels joves migrants, de manera: • que es tingui en compte l’edat que consta en la seva documentació legal, sempre que no estigui invalidada i sempre que no es pugui acreditar legalment una situació de majoria d’edat; • que la determinació de la majoria d’edat no es faci únicament per mitjà de les proves mèdiques quan hi ha documentació legal en regla, com s’està fent actualment en molts casos; • que es practiquin proves mèdiques de determinació de l’edat només en cas que hi hagi dubte, per aparença física o per qualsevol altra condició, d’una situació de majoria d’edat, i que es reguli què es considera “dubte raonable”. 2.2) Revisar els protocols d’atenció i acollida dels infants migrants no acompanyats existents actualment, per garantir l’exercici efectiu dels seus drets a la protecció i al desenvolupament . 2.3) Tramitar la documentació de nois i noies tutelats de manera que quan assoleixin la majoria d’edat no es trobin en situació irregular, i instar la nacionalitat espanyola dels infants i adolescents tutelats quan respongui al seu interès primordial, havent escoltat la seva opinió. 2.4) Incrementar el nombre de places residencials per evitar la sobreocupació dels centres d’acolliment d’infants migrants no acompanyats, i també els recursos necessaris en l’àmbit de la formació, el lleure i la salut, entre d’altres. 2.5) Planificar, a través dels plans individualitzats, el procés de desinternament dels joves migrants no acompanyats per majoria d’edat, en què se’ls prepari adequadament per a aquest procés de transició, i garantir una oferta suficient de dispositius de transició a la majoria d’edat. 3) Sobre els infants refugiats: 3.1) Formar els professionals del sistema de protecció d’infants i adolescents a Catalunya perquè tinguin una informació correcta i exhaustiva de la normativa de protecció internacional i estiguin dotats d’un sistema adequat de control i supervisió. 3.2) Disposar d’un protocol clar d’informació, assessorament, acompanyament i actuacions en matèria de dret d’asil i protecció internacional que vinculi tots els agents intervinents del sistema de protecció d’infants i adolescents. 3.3) Assegurar l’atenció mèdica i psicològica, els serveis d’acollida i aprenentatge i d’adaptació al sistema de protecció necessaris per garantir la recuperació física i emocional dels infants i adolescents refugiats. 4) Sobre el tràfic d’éssers humans: 4.1) Establir un marc normatiu específic i recursos i circuits d’actuació especialitzats per protegir els menors d’edat víctimes de tràfic dins del sistema de protecció, i desenvolupar eines d’avaluació de les actuacions que s’estan duent a terme per combatre’l i prevenir-lo i per protegir-ne les víctimes. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Drets de la gent gran

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) Dignitat: 1.1) Desenvolupar campanyes divulgatives d’informació i de sensibilització sobre els drets de les persones grans i de reconeixement social dels valors de la vellesa. 1.2) Potenciar el model d’atenció centrada en la persona en tots els serveis socials d’atenció a les persones grans. 1.3) Promoure la millora de la qualitat dels serveis, tant pel que fa a les condicions materials com de dotació i formació del personal d’atenció. 1.4) Treballar en polítiques públiques que permetin compensar la manca de recursos econòmics de les persones grans. 1.5) Assegurar una dotació econòmica suficient per atendre les prestacions econòmiques. 1.6) Fer seguiment de les mesures implementades per valorar-ne els resultats. 2) Independència: 2.1) Treballar perquè les persones en situació de dependència puguin portar una vida amb el grau d’autonomia més elevat possible. 2.2) Facilitar una política d’ajuts àgils que permetin a les persones grans en situació de dependència romandre, tant com sigui possible, en el seu entorn i retardar altres intervencions. 2.3) Incrementar els recursos destinats a l’atenció de persones en situació de dependència per acostar tant com sigui possible l’oferta i la demanda de serveis socials. 2.4) Assegurar una dotació econòmica suficient per atendre les prestacions econòmiques. 2.5) Fer seguiment de les mesures implementades per valorar-ne els resultats. 3) Autorealització: 3.1) Elaborar polítiques públiques que promoguin l’autonomia personal i que potenciïn les capacitats i un paper actiu i rellevant de les persones grans. 3.2) Implicar la gent gran en el procés de disseny, realització i avaluació de les actuacions pensades per permetre’ls accedir a la cultura. 3.3) Generalitzar les iniciatives particulars d’accés efectiu a l’oci. 3.4) Elaborar i divulgar programes universitaris atractius per a la gent gran. 3.5) Potenciar una imatge positiva del col·lectiu de la gent gran. 3.6) Fer seguiment de les mesures implementades per valorar-ne els resultats. 4) Assistència: 4.1) Incentivar estudis sobre envelliment i salut, i dissenyar plans d’atenció específica a la salut de la gent gran. 4.2) Formar els professionals sanitaris perquè tinguin coneixements en geriatria i gerontologia, i també habilitats més enllà de l’atenció estrictament sanitària. 4.3) Fugir del paternalisme en l’atenció sanitària a les persones grans. 4.4) Evitar la medicació innecessària exclusivament associada a l’edat. 4.5) Endegar campanyes divulgatives per donar a conèixer entre la població el document de voluntats anticipades i facilitar-ne la formalització. 4.6) Elaborar i desenvolupar polítiques públiques encaminades a evitar possibles situacions de manca d’equitat i que possibilitin una atenció sanitària i social coordinada i integral. 4.7) Aprofitar els avenços tecnològics aplicats en l’àmbit sanitari també en l’atenció a la gent gran. 4.8) Fomentar en les persones grans el coneixement dels seus drets i dels instruments jurídics existents per a l’exercici de la capacitat, i especialment potenciar i fer conèixer la figura de l’assistent. 4.9) Fer seguiment de les mesures implementades per valorar-ne els resultats. 5) Participació: 5.1) Potenciar i reforçar el paper dels òrgans consultius i d’assessorament que representen les persones grans i la seva participació en el disseny de totes les polítiques públiques, incorporant-hi la perspectiva de l’impacte a les necessitats i condicions de vida de les persones grans. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Drets de les dones

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) Adoptar un pacte sobre violències masclistes que no només impedeixi reduccions pressupostàries en la lluita contra les violències masclistes, sinó que prevegi un augment que satisfaci les demandes transmeses pels professionals de la Xarxa. 2) Millorar els terminis i la integració de la Xarxa d’atenció, en particular: 2.1) Habilitar millores per reduir els terminis d’espera dels recursos d’acollida. 2.2) Promoure programes específics d’inserció i integració laboral de les dones per potenciar les xarxes d’ocupació i de formació de les dones, especialment per a les que pateixen situacions d’exclusió i/o de situació administrativa irregular. 2.3) Millorar i ampliar el parc d’habitatge d’acollida social, especialment a Barcelona. 2.4) Revisar i adoptar mesures en matèria d’accés als recursos de les dones més vulnerables o de l’àmbit rural. 2.5) Procedir a fer derivacions en l’àmbit de la salut a unitats especialitzades. 3) Millorar la formació dels professionals de tots els nivells de la Xarxa i serveis d’atenció a les víctimes. En particular: 3.1) Formar sobre el marc normatiu dels drets de la dona i els drets humans, conscienciant sobre l’estatus de víctima de les dones afectades. 3.2) Ampliar la formació sobre les diferents formes de violència, i en àmbits que vagin més enllà de les situacions de violència en parella. 3.3) Reconèixer la figura del professional d’igualtat de gènere a la Relació de llocs de treball de la Generalitat. 3.4) Establir indicadors i estudis sobre violència sexual que permetin detectar variables d’influència d’aquestes violències, com ara condicionaments culturals i educatius. 3.5) Impedir l’aplicació de situacions de revictimització sobre les afectades. 4) Potenciar la inversió i revalorar les tasques de prevenció i sensibilització a través del següent: 4.1) Adoptar mesures educatives a col·legis, instituts i universitats per garantir una docència amb perspectiva de gènere transversal en el sistema educatiu. 4.2) Fer campanyes públiques que fomentin la sensibilització i traslladin la necessitat d’una tolerància zero d’aquestes violències. En aquest sentit, adoptar un protocol que garanteixi que s’actua davant dels agressors sense revictimitzar les afectades. 4.3) Vetllar per una major professionalització i conscienciació sobre altres variables que incideixen en la prevenció i la sensibilització com ara la cultura, la publicitat i els mitjans de comunicació. 4.4) Vetllar per garantir la funció social del periodisme en tractar les víctimes de violència masclista amb respecte a la seva dignitat i imatge. 5) Reforçar i garantir que la prevenció, atenció i recuperació siguin més sensibles quan es tracti de dones en situacions de major vulnerabilitat. En aquest sentit: 5.1) Millorar els serveis d’interpretació per a les dones migrants. 5.2) Garantir que les dones en situació administrativa irregular puguin accedir al conjunt d’ajudes sense discriminació. 6) Ampliar i reconèixer altres formes de violència com ara la violència institucional o la violència sexual en el marc de la ciberdelinqüència, especialment en l’àmbit judicial. 7) Incloure nous indicadors com ara els previstos per l’Observatori de la Igualtat de Gènere i altres relatius a la demografia, l’ensenyament, les condicions de vida, la salut, la investigació, l’àmbit laboral o les violències masclistes. 8) Adoptar millores que garanteixin la igualtat i els drets de les dones, garantint la representació paritària de dones i homes en els òrgans directius de les administracions. 9) Garantir el dret a la salut sexual i reproductiva a través del següent: 9.1) Evitar la producció de situacions de violència en el sistema sanitari i garantir que s’afavoreixi la investigació mèdica des d’una perspectiva de gènere. 9.2) Incidir en la sensibilització el reconeixement de la violació dins de la parella. 9.3) Adoptar un posicionament ferm contra la maternitat subrogada que afavoreix l’explotació de les dones més pobres. 10) Incidir en l’educació en igualtat a través de: 10.1) Reforçar l’ús de llenguatge no sexista i aportar referents femenines a les escoles. 10.2) Fer campanyes de sensibilització sobre els patrons que causen la violència de gènere. 10.3) Afavorir una educació social que conscienciï sobre les formes de violència i sobre com compartir l’espai públic. 11) Incidir en l’àmbit del treball digne a través del següent: 11.1) Traslladar el principi de no-discriminació no només a l’Administració pública, sinó també a l’empresa privada. 11.2) Garantir que, més enllà de les mesures de participació política, establiment de quotes i ruptura del sostre de vidre, s’impulsin altres mesures contra les situacions de precarietat de les dones. 11.3) Fomentar que el sistema sindical, institucional i els equips de recursos laborals combatin l’assetjament laboral a la feina, i conscienciar les dones perquè denunciïn. 12) Garantir un acompanyament i suport a les víctimes al llarg de tot el procediment judicial en matèria de gènere a través dels serveis d’atenció i de recuperació. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual

Nova proposta a Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Dret a una bona administració, a la lluita contra la corrupció i a la transparèn...

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET 1) En matèria de transparència: 1.1) Concretar sense dilació el desplegament reglamentari de la regulació de la Llei 19/2014 en matèria de transparència informativa, tot observant les recomanacions proposades pel Síndic de Greuges en el seu informe d’avaluació anual de juliol de 2018 (especialment en matèria de publicitat activa i de dret d’accés a la informació). 1.2) Garantir el compliment dels paràmetres estandarditzats del Conveni 205 del Consell d’Europa. 1.3) Impulsar criteris d’aplicació equilibrats entre el dret d’accés i el dret a la protecció de dades personals per mitjà de la doctrina de la GAIP, la jurisprudència dels òrgans judicials i la col·laboració de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. 1.4) Admetre i resoldre sol·licituds d’accés que continguin els elements identificatius mínims per poder comunicar-se amb la persona sol·licitant, sense exigir l’acreditació de la identitat. 1.5) Destinar els recursos suficients per donar compliment a les obligacions de publicitat i transparència i assolir un sistema de publicitat informativa eficient, clar, actualitzat i amb formats reutilitzables. 2) En matèria de bona administració, govern obert i retiment de comptes: 2.1) Explicar i justificar les ineficiències o els actes èticament qüestionables en l’actuació dels poders públics i assumir les responsabilitats corresponents. 2.2) Actualitzar les cartes de serveis d’acord amb la Llei 19/2014 i desplegar reglamentàriament uns estàndards mínims de qualitat exigibles jurídicament per les persones usuàries. 2.3) Preveure mecanismes de participació de la ciutadania en l’avaluació dels serveis públics per permetre formular propostes i suggeriments, i també publicar els resultats de les enquestes de satisfacció. 2.4) Dur a terme activitats de difusió i formació ciutadana per exercir el control ciutadà i garantir una ciutadania activa. 2.5) Fomentar l’aplicació de sistemes d’avaluació de normes abans d’aprovar-les en l’àmbit local i, per a totes les administracions, introduir mecanismes de valoració de l’aplicació de les normes ja vigents. 2.6) Desplegar reglamentàriament els principis legals en matèria de participació ciutadana en la configuració i l’avaluació de les polítiques públiques. 2.7) Garantir el control ciutadà sobre la intervenció de lobbys en l’elaboració de normes i la presa de decisions públiques per mitjà de la modificació o el desplegament de la regulació vigent. 3) En matèria de prevenció de la corrupció i integritat dels servidors públics: 3.1) Tramitar una norma legal anticorrupció que reguli de manera integral i específica les regles de prevenció de la corrupció i les mesures de fiscalització econòmica de les administracions i els partits polítics, i que, en particular: – Prevegi un òrgan independent amb competències de consulta i de fixació de pautes en matèria de conflictes d’interès incompatibilitats i dilemes ètics que avaluï periòdicament els riscos d’integritat. – Reguli un mecanisme legal de denúncies que protegeixi la persona denunciant, sota el control i la supervisió de l’òrgan independent. 3.2) Aprovar, cada administració, un pla d’integritat, sota el control i la supervisió de l’òrgan independent. 3.3) Registrar i publicar les agendes dels servidors públics, d’acord amb les recomanacions del Síndic de Greuges en el seu informe d’avaluació anual de juliol de 2018. 3.4) Aprovar, els ens locals, un codi ètic per a alts càrrecs. Pots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina). #ÀgoraDeDrets #ÀgoraVirtual