Proceso de debate y consulta del Plan de Derechos Humanos de Cataluña

Malgrat que el Tribunal Constitucional no reconeix el dret a la pròpia mort com a dret fonamental ni la plena disposició de cada persona sobre la vida (STC 120/1990, de 27 de juny de 1990 ), l'Estatut sí reconeix com a dret estatuari la utilització dels mitjans que redueixin el patiment del malalt, encara que això porti a escurçar el seu temps de vida. En concret, l’article 20 de l’Estatut d’Autonomia indica que “totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort”.

Al seu torn, al mes de juliol de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar la Resolució 795/XI, on s'acordà presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la Proposició de llei de reforma de la Llei orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi penal, de despenalització de l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi.

Finalment, la Carta de Drets i deures del ciutadà en relació amb la salut i l'atenció sanitària (2015) preveu el dret a viure el procés final de la vida d'acord amb el concepte de dignitat.

MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET

[En l’àmbit de les cures pal·liatives]

1. Protegir els drets de les persones malaltes terminals i afavorir l'organització de les cures pal·liatives, l'avaluació de la pràctica de la sedació i atendre les demandes de necessitats espirituals.

2. Fomentar el Document de Voluntats Anticipades (DVA) mitjançant la difusió general de la seva necessitat i, en particular i a nivell de CAPs, donant informació des de la quotidianitat de la salut i, quan calgui, resolent dubtes i ajudant a complimentar-lo.

3. Prendre en consideració la voluntat de la persona malalta o, en cas que no sigui possible, informar de les possibles voluntats anticipades manifestades a familiars o persones properes.

4. Formar adequadament i facilitar l'accés al suport emocional per als professionals que treballin en les unitats de pal·liatius.

5. Desenvolupar estratègies de suport a les famílies i persones cuidadores dels malalts terminals en l'última etapa de la seva vida.

6. Dotar millor els PADES a domicili: fer-los actius per a cada dia de la setmana i estendre’ls arreu i per a tot tipus de població, incloent-hi la pediàtrica.

7. Dotar d’Unitats de Cures Pal·liatives en les institucions d’aguts, però també de crònics i de Residències de Gent Gran.

8. Augmentar la formació en actituds i habilitats de professionals de qualsevol especialitat en situacions de proximitat de la mort, per tal d’evitar-ne tractaments fútils i per actuar amb eficàcia contra els símptomes molestos i fins a la sedació quan sigui necessària

9. Recolzar els Comitès d’Ètica Assistencials (CEAs) per ajudar a prendre decisions en aquestes circumstàncies

10. Fer constar com a objectiu prioritari el lluita contra el sofriment en les institucions: defensar “l’Hospital sense dolor” i sense aferrissament en actuacions

11. Avaluar com és l’ajuda donada als ciutadans que moren en les institucions. En aquest sentit, cal una auditoria de les UCI de tot el territori per tal de saber quins recursos s’hi destinen, quins pacients s’hi acull i quines patologies s’hi tracten.

12. Promoure l’esmena de la darrera reforma de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica, que, en introduir que el representant ha de “vetllar per la vida i la salut del malalt”, representa un greu perill d’involució pels ciutadans malalts al final de la vida amb poca capacitat per decidir i que preferien ja renunciar als tractaments vitals a partir d’un cert moment. En aquest mateix sentit, que el Parlament de Catalunya legisli, per tal de modular-ho amb una modificació de la llei catalana 21/2000 que, quan es diu “vida, la Llei no es refereix exclusivament a la biològica”, i que “salut inclou sobretot no patir”.

[En l’àmbit de l’acompanyament en el final de la vida, l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi]

13. Garantir que l’atenció durant el procés de final de vida arribi a totes les persones que es trobin en aquesta situació, independentment del lloc on es trobin, la patologia que pateixin i la seva edat. A aquest efecte

13.1 Crear la figura d’un professional per canalitzar les necessitats de les persones en processos de final de vida, amb especial atenció a les persones en situació de vulnerabilitat.

13.2 Crear un sistema d’acompanyament al final de la vida que incorpori la coordinació entre operadors sanitaris, serveis socials, comunitat i associacions

13.3 Dotar d’establiment dignes per a morir-hi, confortables, íntims, amb acompanyament, per aquelles persones que no ho puguin fer a les seves llars. En aquesta línia, crear places específiques de final de vida a hospitals, residències i centres sociosanitaris i dotar-les adequadament; potenciar llars hospice com a institucions especialitzades en el final de la vida; i facilitar l’habitatge cooperatiu i el cohabitatge senior.

14. Treballar a la comunitat els temes de vellesa, malaltia i mort com a fets naturals perquè deixin de constituir un tabú cultural, incloent-hi amb campanyes de difusió i sensibilització que donin a conèixer els drets i deures dels pacients en el procès de final de vida.

15. Promoure la modificació de l'art. 143 del Codi penal, als efectes de despenalitzar la conducta dels professionals sanitaris que ajudin a morir a les persones que es trobin en situació de malaltia irrecuperable.

16. Juntament amb la despenalització d'aquesta conducta, el Legislador català hauria de regular el suïcidi mèdic assistit i l'eutanàsia en determinats supòsits, tenint en compte les recomanacions del Comitè de Bioètica de Catalunya. Aquesta legislació hauria de contemplar també la llibertat del professional i el seu dret a la objecció de consciència prèvia.

17. Facilitar que les persones que prenen la decisió de morir a través d’eutanàsia o suïcidi assistit puguin fer-ho acompanyades de les seves famílies.

18. El control de la qualitat en que es porta a terme suïcidi assistit o eutanàsia, hauria de recaure en un organisme independent i plural que actués ex-post i fos creïble per la societat.

19. Corregir el Codi-Suïcidi avui vigent a Catalunya, per matisar els motius, i no considerar tot intent com a signe de malaltia sinó potser com a decisió lúcida que, com a mínim, convé esbrinar i respectar.

21. Donar formació ètica, jurídica i tècnica als professionals sanitaris davant d’aquesta nova tasca que, encara que no fa més que completar el seu deure de fer costat al malalt fins al final i de no abandonar-lo en el seu dolor, requereix un recolzament explícit.
#ÀgoraDeDrets (Enlace externo) #ÀgoraVirtual (Enlace externo)