Procés de debat i consulta del Pla de Drets Humans de Catalunya

Empremta digital

El text següent és una representació abreviada i hashejada d'aquest contingut. És útil per garantir que el contingut no hagi estat alterat, ja que una única modificació provocaria un valor totalment diferent.

Valor: b548e85a96f9445282279d66644fab3beb848f7a858a797966ce0c41f8735715

Origen: {"body":{"ca":"MESURES PER MILLORAR L'ESTAT DEL DRET\r\n\r\n1) Reconèixer el dret a l’habitatge com un dret subjectiu exigible en viaadministrativa i judicial\r\n\r\n2) Abordar la problemàtica de l’habitatge de manera coordinada i conjunta entreles administracions públiques i el tercer sector, fent un èmfasi especial a laperspectiva metropolitana que s’ha d’adoptar respecte de la ciutat de Barcelonai de seva rodalia. En especial:\r\n\r\n2.1) Aprovar el Pla territorial sectorial d’habitatge per analitzar la situació de l’habitatge i adoptar polítiques estructurals a mitjà i llarg termini.\r\n\r\n2.2) Adoptar, a cada municipi, un pla local d’habitatge que permeti analitzar la realitat local en matèria d’habitatge i adoptar les polítiques públiques que corresponguin.\r\n\r\n2.3) Assumir i complir el que disposen la Carta-Agenda mundial de drets humans de la ciutat i la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat.\r\n\r\n2.4) Promoure una col·laboració més estreta ambel tercer sector, especialment en relació amb la gestió del parc sociald’habitatges, per millorar l’atenció i acompanyament dels col·lectius mésvulnerables.\r\n\r\n3) Assolir el mínim del 0,6% del PIB de despesa pública en matèria d’habitatge iestablir prèviament les línies de finançament públic suficients per promourehabitatges socials.\r\n\r\n4) Incrementar i millorar l’actual parc d’habitatges socials; en particular:\r\n\r\n4.1) Incrementar el parc d’habitatges destinats a polítiques socials fins a assolir un mínim del 15% respecte del total d’habitatges dels municipis que el Pla territorial sectorial d’habitatge defineixi com a municipis d’una forta i acreditada demanda residencial.\r\n\r\n4.2) No vendre el parc públic d’habitatges a entitats privades que no tinguin per objecte facilitar l’accés a un habitatge social.\r\n\r\n4.3) Establir un termini indefinit de qualificació dels habitatges amb protecció oficial o, almenys, un termini suficient que garanteixi un parc estable d’habitatges i que eviti la patrimonialització de les plusvàlues.\r\n\r\n4.4) Promoure l’accés a l’habitatge social en règim de lloguer i de lloguer amb opció de compra\r\n\r\n4.5) Determinar la renda del lloguer dels habitatges socials en funció de la situació socioeconòmica de les persones adjudicatàries, prenent en consideració el cost dels subministraments bàsics.\r\n\r\n4.6) Formalitzar un contracte social en paral·lel amb l’adjudicació d’un habitatge de protecció oficial per fomentar la inserció laboral i garantir l’acompanyament social.\r\n\r\n4.7) Establir reserves d’habitatges per fomentar l’accés a habitatges socials a les persones i col·lectius més vulnerables, i també introduir una perspectiva de gènere en l’accés a l’habitatge social.\r\n\r\n4.8) Incentivar la concertació de la promoció d’habitatges protegits amb la iniciativa privada.\r\n\r\n4.9) Exigir la destinació obligatòria com a lloguer social de part del parc immobiliari de què disposen les entitats financeres.\r\n\r\n4.10) Incentivar l’exercici del dret de tanteig i de retracte per part de l’Administració per incrementar el parc d’habitatges socials.\r\n\r\n4.11) Promoure l’ús per part de l’Administració dels instruments legals que preveu la normativa urbanística per incrementar el parc d’habitatges socials i frenar l’especulació urbanística.\r\n\r\n4.12) Garantir un control públic més alt perquè aquests habitatges efectivament siguin destinats a residència habitual i permanent.\r\n\r\n4.13) Disposar d’un inventari actualitzat de l’estat d’ocupació dels habitatges socials.\r\n\r\n5) Vetllar perquè en matèria urbanística:\r\n\r\n5.1) Les remodelacions i regeneracions urbanes repercuteixin en el benestar de la ciutadania i en la millora de la qualitat de vida dels residents, de manera que s’evitin l’expulsió com a conseqüència dels processos de gentrificació.\r\n\r\n5.2) Es tingui en compte el dret a la ciutat en la planificació urbanística per gaudir d’un dret a l’habitatge en un entorn urbà sostenible.\r\n\r\n6) Garantir el dret a l’habitatge amb l’adopció de les mesures socials següents:\r\n\r\n6.1) Actuar davant la desocupació permanent d’habitatges de manera injustificada per mitjà del foment del lloguer d’aquests habitatges mitjançant subvencions, beneficis fiscals i programes de cessió.\r\n\r\n6.2) Mantenir i potenciar les subvencions públiques per a la realització d’obres de rehabilitació, reforma i adequació d’habitatges.\r\n\r\n6.3) Aconseguir una segona oportunitat real i efectiva per garantir el dret a l’habitatge del deutor de bona fe que es trobi en una situació de sobreendeutament relacionat amb l’habitatge habitual.\r\n\r\n6.4) Promoure altres formes d’habitatge, com ara la masoveria urbana, la propietat compartida i els habitatges tutelats.\r\n\r\n7) Establir un pla de xoc per donar resposta a situacions d’emergènciaresidencial. Aquest pla, com a mínim, ha de preveure:\r\n\r\n7.1) Un sistema àgil de valoració i resolució de les situacions d’emergències (màxim d’un mes).\r\n\r\n7.2) Els recursos residencials adequats per respondre a la necessitat de reallotjament temporal o urgent.\r\n\r\n7.3) La revisió del protocol d’actuació subscrit entre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i els col·legis d’advocats i de procuradors per garantir el reallotjament de les persones afectades abans del desnonament.\r\n\r\n7.4) La disposició d’un nombre d’habitatges suficient per garantir el reallotjament definitiu de les persones afectades.\r\n\r\n8) Millorar el mercat actual d’habitatges de lloguer privat:\r\n\r\n8.1) Elaborar una anàlisi del mercat privat d’habitatges de lloguer per aturar la creixent alça de les rendes de lloguer.\r\n\r\n8.2) Modificar la normativa per ampliar la duració dels contractes de lloguer.\r\n\r\n8.3) Condicionar els beneficis fiscals de determinats arrendadors (per exemple, les SOCIMIS) i l’accés a subvencions públiques a l’establiment de preus de lloguer accessibles.\r\n\r\n8.4) Elaborar un estudi rigorós per determinar la incidència dels habitatges d’ús turístic en l’increment dels preus de lloguer i establir la regulació que escaigui.\r\n\r\n8.5) Avaluar la possibilitat d’establir normativament limitació en la fixació dels preus de lloguer dels habitatges privats.\r\n\r\n9) Fomentar la inclusió social per mitjà de la garantia del dret a l’habitatge:\r\n\r\n9.1) Mantenir i potenciar les subvencions públiques per al pagament del lloguer de l’habitatge habitual de les persones més vulnerables.\r\n\r\n9.2) Abordar i resoldre l’accés a l’habitatge de les persones sense llar i en situació d’exclusió social.\r\n\r\n9.3) Garantir una solució residencial a les persones que no tenen regularitzada la situació legal.\r\n\r\nPots consultar la diagnosi de l'estat del dret a Catalunya, elaborada per l'Estructura de Drets Humans de Catalunya, a l'apartat de documents relacionats (al final d'aquesta pàgina).\ngid://decidim-barcelona-organizations/Decidim::Hashtag/37/_ÀgoraDeDrets gid://decidim-barcelona-organizations/Decidim::Hashtag/38/_ÀgoraVirtual"},"title":{"ca":"Dret a l’habitatge"}}

Aquesta empremta digital es calcula mitjançant un algoritme de hash SHA256. Per reproduir-lo tu mateix, pots utilitzar una Calculadora MD5 en línia i copiar-hi les dades d'origen. ×